De pedra ens hem quedat en veure aquest pòster de 'Els caçafantasmes' fet a Txèquia! Ni el reconeixíem, en un principi. (L'hem trobat en aquest blog).

Què us sembla? Original o no? :D

No ens ho tireu en cara, però aquesta pel·lícula l'hem vista... i pagant. Sí, perquè per molt que pugui semblar inversemblant, Rat Man es va estrenar a Espanya, l'any 1988. Estàvem acabant la dècada de la revifada del gènere de terror barat que Friday, The 13th va innaugurar a principis dels 80 i les distribuïdores  tenien molta confiança en que qualsevol títol del gènere tindria la seva quota d'espectadors fidels enganxats a les butaques com a mínim durant un parell de caps de setmana.

Ei, que si ja el pòster us fa cosa i penseu que no valdria la pena veure-la... bé... us ho confirmem, igual no cal que la veieu, però dediqueu un minut de la vostra vida a veure aquest tràiler tan "eighties" amb el que la van promocionar.



De fet, val a dir que després de l'estrena de Rat Man, l'allau d'estrenes de cintes de terror es va aturar pràcticament en sec (tan sols el Freddy Krueger aconseguia anar estrenant les seves seqüeles) i ens va deixar orfes créixer i madurar amb tranquil·litat. Caldria preguntar-se (o no) per què.

Ens fascina el cinema de l'Scorsese. I també els pòsters minimalistes alternatius. Així que, per què no combinar ambdues faleres?
Aquí teniu una selecció dels que ens semblen són els més fascinants. Per cert, bonus track al final del post amb un recull espectacular d'un bon reguitzell de pòsters minimalistes alternatius de Taxi Driver (que sembla ser la que més ha inspirat als creadors i dissenyadors).

Ens ha encantat i ens ha fet riure molt aquest petit vídeo en el que un expert en grafisme fa una anàlisi dels pòsters de cinema moderns, comparats amb els dels 80, per exemple. No hi ha color, i la quantitat d'exemples és tan enorme que un no para de veure com la qualitat ha anat davallant progressivament.

Ens l'ha passat la Samantha González i ens ha alegrat el dia. Ara us l'alegrarà a vosaltres.

Què tenen en comú aquests pòsters?

Bé, de fet no només aquests quatre tenen alguna cosa en comú, també els de tota la trilogia de Back to the future, els del Harry Potter, els d'Star Wars, el de blade Runner i així fins a 150 pòsters promocionals de pel·lícules igualment mítiques. Què tenen doncs en comú? Doncs el Drew Struzan, un il·lustrador molt aprofitat per Hollywood des de ja fa unes quantes dècades.
Aquest estil fotorealista i aquesta paleta de colors ha omplert les marquesines de les parades dels autobusos, els cartells dels cinemes, fins i tot les parets de les habitacions de molts de nosaltres.

En col·laborar per primer cop amb el George Lucas per fer el pòster de Star Wars,  aquest li va demanar si li podia dissenyar un logotip per l'empresa d'efectes visuals que estaba a punt de crear: la Industrial Light & Magic. I aquest en va ser el resultat, el primer logo de la famosa ILM:


De la mateixa manera que va il·lustrar pòsters de cinema també ho fer de portades de discos mítics d'artistes com Roy Orbison, els Bee Gees, Alice Cooper, els Beach boys, Black Sabbath, Earth, wind and fire i un llarg etcètera. Però és ben cert que els cinèfils el recordarem sempre pels seus pòsters de pel·lícules que ens han marcat tant com aquestes que aquí us acostem. Gaudiu-les, que l'home es va retirar al 2008 i ja no en farà més.

Doncs sí, ja se sap. Hi ha gent que es dedica a traduir els títols de les pel·lícules per tal de fer-les més apetitoses per al públic local. Al menys això és el que passa en els països on es doblen la gran majoria de les pel·lícules -i en els que, de pas, tenim el pitjor nivell d'anglès d'Europa-. De traduccions curioses en trobaríem un munt, però aquesta m'ha xocat molt, no només pel títol sinó per l'esplèndid pòster alternatiu que es van inventar per promocionar-la.

Es tracta de la Texas chainsaw massacre del Tobe Hooper, que a Itàlia, quan es va estrenar, va ser traduïda per Non aprite quella porta.

M'encanta el detall superior, repetint insistentment "no és només un film, no és només un film".

La originalitat no és una de les qualitats per la que destaquen alguns dissenyadors de pòsters de pel·lícules. Hi ha, dins del disseny de pòsters, el que en podríem dir gèneres. Avui us en acostem un de molt particular que ens arriba a través del Tumblr del Listonauta: els homes sota les cames de dones.

M'encanta aquest pòster alternatiu d'una de les meves pelis favorites. Té un tractament gràfic senzill però molt elegant. Cal fixar-se, això sí, en els petits detalls.

(actualitzat)
Des del 1968 fins avui, Sitges ha sigut el centre del cinema fantàstic i s'ha convertit en una cita obligada pels amants del terror, la ciència ficció i altres gèneres de culte.

Els cartells del Festival sempre m'han semblat molt impactants i fa temps que volia fer aquest post: un recull de tots els cartells per poder admirar les imatges i veure com el festival ha anat evolucionant al llarg dels anys.


N'hi ha que són homenatges a pel·lícules, n'hi ha molt més abstractes i tot i que King Kong és la imatge clàssica del Festival, la icona que més es repeteteix és la de la Maria de Metropolis.
El meu cartell preferit és el de l'any 2010 tot i que el del 2006 és molt potent també.
I a vosaltres, quin cartell us agrada més i per què?



                                                   Cartells del Festival de Sitges 1968-1972