American Horror Story: Freak show 4x01

Acaba d'arrencar la quarta temporada d'aquesta sèrie que ha aconseguit el favor del públic i de part de la crítica amb les seves històries macabres i dins l'univers de l'horror, tan poc present en les sèries de ficció televisives.

Vist el primer episodi d'aquesta quarta temporada, aquestes són les nostres primeres impressions:
- El pallasso fa molt de "juju": Caldrà veure si el gestionen bé, doncs el Falchuck i el Murphy són experts en gastar ràpidament les seves cartes més poderoses.
- L'arc argumental pot ser molt ric: Les diferents vessants de l'escenari escollit -un circ de freaks- poden donar molt de joc i proposar interessants variants temàtiques. Des de la passió pel show business i l'obsessió per estar sota els focus i convertir-se en estrella fins a la definició del monstre com a allò aberrant (qui és més monstre, el deforme o aquells que miren al deforme des de la seguretat de la barrera?), passant per la dualitat absoluta d'un personatge principal o la vessant sexual d'un altre.
- La Jessica Lange té camp per córrer: Probablement sigui l'última temporada que podran comptar amb ella, i és inevitable pensar que la sèrie no seria on és sense ella, sense el seu retorn i els seus personatges absolutament magnètics. Aquí serà tant protagonista o més que en les anteriors. I si a sobre la deixes cantar una peça de Bowie...
- L'star system propi continua: Aquesta meravellosa idea de tenir els mateixos actors interpretant diferents personatges té tots els avantatges d'un star system.
- La Kathy Bates pot ser la carta a jugar: A mitja temporada, quan la sèrie necessiti una embrenzida cap al crescendo final, tenir una actriu de la talla de la Bates pot garantir episodis als que no els hi calgui res més que donar-li espai a ella.
- La fórmula funciona: Des del primer capítol sembla clar que la fórmula que ha vingut funcionant es duplicarà en quantitat (no sabem si en qualitat). Així tindrem encara més escenes malsanes, més terror, més espant, i més escenes ampulosament filmades amb diferents objectius i lents.

Seguirem atents a com evoluciona, tot esperant que no defalleixi com ho va fer la tercera, en un impossible cúmul d'absurditats i manca de direcció.