Jo pensava que el primer cop que em vaig enamorar al cinema havia estat de la Cybill Shepherd. Però quan el C. Mordoh en els comentaris del post en que ho explicava i el Sergi Rubió en la conversa que vam tenir al mur de Facebook del programa Cinema 3 van esmentar la Jodie Foster... aish... llavors va ser quan es va desbloquejar una part dels meus records que semblava haver-se tancat a pany i forrellat en els racons del meu atrotinat cervell.
La Jodie Foster, encara molt nena, va ser l'encarregada de personificar a la Talullah Bankhead, una cantant de cabaret encisadora en la pel·lícula de mafiosos interpretada totalment per nens (sí, sí, ho heu llegit bé) Bugsy Malone, dirigida per l'Alan Parker. I tant el C. Mordoh com el Sergi Rubió com un servidor (i imagino que molts més) vam sortir del cinema sentint per primera vegada aquella estranya sensació, aquell ruc-ruc a l'estómac, aquell què-sé-jo.

Aquí us deixem doncs un humil homenatge a una de les més interessants actrius dels nostres temps, amb desenes de premis al seu treball i amb una presència realment aclaparadora.













Aquí us deixem on va començar tot per a molts i moltes. La Jodie Foster canta My name is Talullah.

El bon amic Lluís -a.k.a. Suranpu- confessava que el seu primer enamorament al cinema va ser amb la Natalie Portman de Beautiful Girls. I afegia en els comentaris: "No comment". Potser sí que no cal comentar massa més darrera del nom de la Portman.
Alguns se'n van enamorar fins i tot abans, a Leon del Luc Besson, quan encara era, literalment, una nena. De fet, en la seva participació a Beautiful Girls, aquella notable comèdia del pobre Ted Demme, encara era una joveneta que, justament, enamorava a un paio ja granadet com el Timothy Hutton.
Va encarrilar, just després, una meteòrica ascensió cap a l'estrellat, participant en pelis de Woody Allen o Tim Burton i anant a petar a la reencarnació d'un dels mites eròtics del cinema de tots els temps. Als 70 i 80 va ser la princesa Leia, als 2000 va ser la princesa Amidala la que, enfundada en els més inversemblants vestits i maquillada à la Cirque du soleil, va seduir noves generacions cap al cantó fosc del pitjor cinema del George Lucas.

Des de llavors podríem dir que la seva carrera ha estat lleugerament irregular, alternant grans papers en pel·lícules de renom (Closer, My blueberry nights, V for Vendetta, o la més recent Black Swann) amb comedietes o pel·lícules de segona. Però la seva bellesa, més enllà de les seves innegables habilitats artístiques, ens inunda constantment amb portades a totes les revistes de moda i femenines, anuncis de prestigiosos perfums i línies cosmètiques o, simplement, clubs de fans online.
Aquí teniu el nostre petit homenatge a la princesa Amidala, en honor, és clar, del Suranpu i el seu primer enamorament.

A la pàgina de Cinema 3 del Facebook es va encetar una conversa sobre els primers enamoraments de cine i uns quants van començar a fer una mini llista, el Marc ja ha fet l'especial Mònica Vitti i ara jo m'agafo la segona proposta que va sortir en la conversa, per motius personals:

La Cinta Plans va dir que el seu primer enamorament de cine va ser River Phoenix a "Running on empty" (Un lugar en ninguna parte) i he de dir que comparteixo totalment el seu punt de vista.
River Phoenix va ser un dels guapos oficials de tota una generació y també el protagonista d'una de les històries més tristes de Hollywood.

River va tenir una vida curta, molt intensa i plena d'anècdotes que va va fer que entrés a la historia dels mites del cinema. La seva cara de bon nen combinada amb el seu posat de James Dean el van convertir en portada de totes les revistes del moment, però com sabeu, a Hollywood no hi ha mite sense tragèdia... Amb només 23 anys moria de sobredosi a la porta d'un local d'en Johnny Depp, provocant un enorme terratrèmol a Hollywood.

Però si per alguna cosa se'l recorda, és per la seva bellesa. Les fotos ho demostren: va ser un dels actors més guapos de Hollywood, ídol absolut de totes les adolescents dels anys 80-90.

En una conversa al mur de Facebook del programa de televisió Cinema 3, diversos teleespectadors i els mateixos redactors del grup ens confessaven els seus primers enamoraments cinematogràfics.
Anirem per ordre i els farem l'homenatge pertinent a cadascuna de les propostes. La primera va ser del propi redactor/a que en aquell moment estava al comandament del grup del programa (em sap greu no poder-vos citar el nom, doncs el desconec): Monica Vitti va ser la seva escollida. Doncs aquí va, especialment per a ell/a, una selecció d'aquesta bellesa italiana absolutament mítica.













I si voleu conèixer els enamoraments cinematogràfics d'altres lectors de l'Última Projecció, passeu-vos per aquí.

Va ser el bon amic Sergi Calle el que, en el post inaugural d'aquesta secció, sorprenia a molts amb la seva elecció. Es quedava amb la Alicia Silverstone, actriu de carrera erràtica i de baix perfil però que va comptar amb uns poc anys de rellevància. De sobte, a la rabassuda de la Silverstone la vèiem protagonitzant comèdies fetes a la seva mida, essent-ne l'únic ganxo comercial, i emportant-se unes recaptacions força dignes.
Va començar a escriure el seu epitafi cinematogràfic en anar a parar en una de les absurdes seqüel·les de la franquícia del Batman, just quan el Joel Schumacher va decidir reinventar-la (i destrossar-la, de pas). A partir d'allà va pràcticament desaparèixer del mapa.






 

De totes maneres, molts no oblidarem la trilogia de vídeos musicals que va interpretar pels Aerosmith.



Si voleu consultar els altres primers enamoraments cinematogràfics dels nostres lectors només cal que us passeu per aquí. Per cert... quin va ser el vostre?

Sempre m'ha encisat la bellesa de la Natalie Wood. Té justament aquella presència discreta, propera i divertida que no tenen les grans belleses del cinema. Em va, d'altra banda, agradar molt que un dels vots del post dels vostres primers enamoraments cinematogràfics, concretament el del bon amic Carles Roca, anés a una actriu que a) pertany a una època certament llunyana de Hollywood, i b) que algú tan jove com ell s'hagués enamorat per primer cop al cinema d'una actriu d'un temps anterior al seu.

Dedicat doncs a ell i a tots els amants del cinema clàssic, aquí us deixo amb la Natalie, la gran Natalie Wood de Splendor on the grass o West Side Story.