Joy (2015) - David O. Russell

Noemix 6.3.16 Biopic , David O. Russell , Jennifer Lawrence Cap comentari

Un any més, David O. Russell torna a tenir una pel·lícula als Oscars, tot i que aquest any es va haver d'acontentar amb la nominació per a Jennifer Lawrence, que als seus 25 anys ja té un Oscar, 3 Globus d'Or i l'honor de ser l'actriu més ben pagada del moment (tot i que això signifiqui que cobra menys que els homes que participen en les seves pel·lícules).

Bé. El cert és que la pel·lícula, que també compta amb Robert De Niro, Isabella Rossellini, Virginia Madsen i Bradley Cooper està posada al servei de la seva protagonista, que acapara l'atenció del públic sense haver de realitzar grans esforços interpretatius. En Russell aprofita la fotogènia de l'actriu per posar el film a la seva disposició, com es pot comprovar fins i tot en les escenes grupals, en les que rodejada d'altres actors tan magnètics com De Niro, la Lawrence destaca.

Així doncs, tenim un director d'actors, una colla d'actors ben entrenats que desenvolupen els seus papers amb molta cura i sense estridències, un guió basat en una fets reals que proposa la història (sempre "resultona") de superació del somni americà, un equip tècnic (fotògraf, director musical, muntador, etc.) que ja ha treballat conjuntament abans i que s'entén a la perfecció, i tots aquests ingredients acaben contribuint a un producte que no acaba de convèncer.

La pel·lícula, que no passa de ser entretinguda, sembla un conte infantil: amb una protagonista/heroïna plena de bondat, bons amics i bones idees, rodejada d'una família disfuncional, amb madrastra i germanastra gelosa, una mare absent i un pare malcarat però una àvia carinyosa com una fada madrina. A diferència dels contes tradicionals, el príncep (un Bradley Cooper introduït a poc a poc com el flamant cavaller que l'ajudarà a triomfar) no serà la seva salvació, si no que serà ella mateixa la que (atenció que aquí ve la moral del conte) es tregui les castanyes del foc, s'enfronti a enemics i lluiti pel seu futur: "el món no et deu res" diu la J. Law quan han passat uns 20 anys de la història, així que més val que et posis les piles per aconseguir tu mateix el que vols.

Us poso el tràiler que, realment és una bona peça comercial. Veient aquest 2 minuts i escaig, ens entren ganes de veure la pel·li; ven una història de superació i carisma, bons i dolents en una muntanya russa d'emocions que és totalment falsa i que no trobareu en el film de Russell que desapareix a mesura que passen els minuts com un floc de neu que volguéssim retenir a les mans.