Calle Cloverfield 10 (Cloverfield Lane 10, 2016) - Dan Trachtenberg

Monument al desaprofitament, aquesta pel·lícula auspiciada pel J.J.Abrams (al que ja fa massa que li veiem el llautó quan es posa a "avalar" pel·lícules que ell no vol dirigir) és capaç d'estripar qualsevol traça d'intel·ligència d'un guió escrit en paper de fumar.
El segrest d'una noia amb el pretext de salvar-la de la fi del món, tot retenint-la en un refugi antinuclear, col·loca a uns personatges en un espai tancat reduït. El vímets són interessants, donen per molt: pots fer-ne una pel·lícula de terror, és clar; però si tan sols tinguessis l'habilitat per explicar històries humanes podries atrevir-te a fer una pel·lícula de personatges, treballats, profunds, interessants. Però no. Quines ganes d'esforçar-se. No cal. Al públic d'avui en dia no li cal més que un parell d'elements que, convenientment barrejats amb un màrqueting enganyós que insisteix en emparentar la pel·lícula amb una altra (Cloverfield) amb la que no té res a veure (més enllà d'alguns detalls afegits amb calçador com noms d'empreses similars i estupideses irrellevants per l'estil).

I aquí rau el problema. Cloverfield Lane 10 no s'atreveix (o no sap) oferir allò que podria sinó allò que ja té. Les cartes al damunt de la taula són les mateixes en el seu inici i en el seu final. Moltes de les cartes, a més, ja les hem vist abans, i aquí no només no es juguen diferent sinó que es juguen pitjor. Dirigida amb un pols narratiu moribund, la cinta entreté, això sí, però mai és capaç d'oferir res que valgui la pena.


Per acabar-ho d'adobar, el final és lamentable, molt lamentable. Tant, que exposa totes les carències d'una pel·lícula que ens vol fer passar un carnet del Caprabo per un as a la màniga. El canvi sobtat de gènere satisfarà als freaks de torn (si ho sou, gaudiu-ho per tots els que no hem pogut, salveu per tots), però enfurismarà als que encara li donaven una oportunitat a l'episodi de reclusió i que veuran aquí una fugida endavant per escapar d'una pel·lícula absolutament fallida i que es remata amb una escena final vergonyosa per simplista i infantil.