La sal de la tierra (The salt of the earth, 2014) - Wim Wenders; Juliano Ribeiro Salgado

"The hardest thing to shoot a documentary about a photographer is that when you shoot, him he never stays still: he shoots back."

Com retratar des del cinema la mirada d'un fotògraf? Doncs així, tal com ho ha fet el Wenders i el fill del fotògraf Sebastiao Salgado. A base de repassar la seva visió del món a través de les seves belles, impactants, terrorífiques fotografies.

Sembla, d'alguna manera, com si al Werner Herzog se li hagués escapat aquest rar espècimen humà que és el Salgado, un fotògraf que no s'ho pensa dos cops quan se n'assabenta de que en alguna part del món hi ha alguna història que explicar, per perillós que sigui, per difícil que sigui accedir-hi. Herzog, sens dubte, n'hagués fet un altre gran documental. amb el que afegiria al Salgado a la seva col·lecció d'alter egos propis, aventurers irredempts en una època en la que prima la seguretat i l'auto-preservació.

Però no, no ha esta t Herzog qui l'ha capturat, sinó el fill del Salgado (tot iniciant un curiós projecte personal per conèixer millor a un pare que, literalment, se li havia escapat de les mans) i el qual va demanar ajut al Wenders per donar-li el toc de professionalitat que l'empresa requeria.
El resultat és un documental bellíssim sobre l'essència humana, sobre l'horror que és capaç de convocar en nom de l'odi. Un documental corprenedor i difícil d'empassar quan repassa genocidis i èxodes diversos.


Ja les primeres fotografies amb les que s'obre el documental et fereixen. Et fereixen per la seva força i pel què mostren: milers d'homes que es llencen al fons d'un forat d'una mina a l'espera de que la sort els somrigui i puguin fer-se una mica rics. Però continua a través dels diferents i ambiciosos projectes del Salgado i de la seva dona, amb la que preparava a consciència les expedicions que havien de durar anys per poder barrejar-se amb la realitat de l'indret de destí i poder, per tant, captar-ne la veritat, l'essència.


I mentre passen les fotografies i les històries relacionades, el documental traça una maqueta a escala d'una humanitat que ha perdut el seny, el nord o que, potser, simplement es mostra tal com és. "La història de l'humanitat és la història de les guerres", comenta el Salgado.

Imprescindible document sobre un home i la seva visió que no et deixarà dormir tranquil durant molts dies, aquest documental és també un tros de cinema ben sòlid, amb una càrrega argumental perfectament orquestrada i que en cap cas es limita a passar un seguit de diapositives impactants. L'horror, l'horror.