Seqüeles que potser no sabies que existien (1ª part)

Potser no sabies que existien aquestes seqüeles. O potser no et calia saber-ho. Però hem fet un esforç mental i emocional molt gran per no esquinçar-nos les vestidures i poder-te acostar 10 seqüeles de pel·lícules que potser no hagués calgut que en tinguessin.

Titanic / Titanic 2

Poca broma, que en el centenari del Titanic es llença al mar un creuer espectacular i luxós amb el nom de Titanic 2 (ai, pobrets) i un tsunami acaba posant un iceberg en la seva trajectòria. És una de les pel·licules amb pitjors votacions a Filmaffinity.

Grease / Grease II

Doncs què voleu que us diguem... per molt que hi surti la nostra adorada Michelle Pfeiffer, aquesta segona part de l'èxit del Randall Kleiser no té res a veure amb l'original. Ni els protagonistes tenen carisma (i encara menys química), ni les cançons són memorables. I es nota. Si la Pfeiffer va triomfar després d'això va ser de pur miracle.

American Psycho / American Psycho II

Això no hi ha per on agafar-ho. Que es vulgui fer una continuació pot tenir un cert passi. Però que la protagonista sigui una molt jove Mila Kunis, la frase promocional sigui la que és i que, per acabar-ho d'adobar, la dirigeixi el Morgan Freeman (sí! El Morgan Freman!!!)... Deixem-ho estar.

Rosemary's baby / Look what happened to Rosemary's baby

Ja només pel pòster queda clar que la cosa grinyola per tot arreu. Va ser una adaptació televisiva que el muntador de la original va empescar-se per allargar la trama. Es veu que la Rosemary traeix al culte satànic i s'emporta al nadó, mentre intenta inculcar-li valors cristians. El millor, però, el títol.

Los siete magníficos / El desafío de los siete magníficos

Si aquesta seqüela s'hagués rodat en l'actualitat segur que el títol hagués estat alguna cosa semblant a "Los ocho magníficos". O "Los siete magníficos y medio" (protagonitzada pel Chiquito de la Calzada o Martes y Trece). I, que consti, aquesta no és l'única seqüela de la pel·lícula protagonitzada pel Yul Brinner. De fet és la quarta (i última?). Mira, la primera seqüela que es va fer, "El regreso de los siete magníficos", tot i ser molt inferior a l'original, si més no comptava amb part del repartiment original. Però és que la resta ja va ser anar-se traient històries similars per anar esprement la gallina dels ous d'or.

Los pájaros / Los pájaros 2: el fin del mundo

Es veu que algun d'aquells antifans del final obert de "Els ocells" del Hitchcock va decidir que ell l'hagués acabada millor i s'hi va posar a dur-ho a la pràctica. De fet, hi ha dos directors: un és un tal Rick Rosenthal (que ja va tenir el plaer de filmar una de les seqüeles més absurdes de la història, Halloween II, en la que no apareix ni el Michael Myers ni ningú de la primera). I l'altre director és... l'Alan Smithee. És a dir, que algú va fer-ho per menjar però era, si més no, molt conscient del sacrilegi que estava cometent. Per cert, per acabar-ho d'adobar, aparició estelar de la Tippi Hedren. Lamentable.

Psicosis / Psicosis II

Ah, espera't, que no hem acabat de maltractar al pobre Hitch. Als 80, en plena eclosió del gènere de terror de consum, es van arribar a fer no una sinó dues seqüeles de l'obra mestra del terror que és Psicosi. Molt més truculenta, molt menys enginyosa, segueix al Norman Bates molts anys després, amb un repartiment molt bo: Anthony Perkins i Vera Miles repeteixen, i s'hi afegeixen la Meg Tilly, el Robert Loggia i el Dennis Franz.

Donnie Darko / S. Darko

Sense ser cap meravella, cal donar-li crèdit a Donnie Darko per ser una pel·lícula que sabia com mantenir-te interessat força estona. El que no calia, potser, és fer-ne una seqüela ara seguint a la Samantha, germana del protagonista de la primera. Va anar directament a la paperera al DVD.

Lawrence d'Aràbia / A dangerous man: Lawrence after Arabia

No, no és una broma. Però, val a dir-ho, segurament és la millor seqüela de totes les que hem recopilat aquí. Es tracta d'una reconstrucció ficcionada dels esdeveniments que van seguir als tractas per l'obra mestra del David Lean. El paper del Lawrence va recaure en un joveníssim Ralph Fiennes, en el seu primer paper protagonista i la direcció en el Christopher Menaul, un habílíssim director al que personalment adorem per haver dirigit una de les millors sèries de la història, Prime Suspect. En definitiva, que el que semblava un sacrilegi es veu que és una molt respectable pel·licula fet amb cura i respecte per l'original.

Patton / Los últimos días de Patton

El general Patton, molts anys més tard de les gestes bèl·liques, pateix un accident i, tot recuperant-se a l'hospital, comença a explicar batalletes. No calia, la veritat, no calia gens.

Continuarà

No marxeu que, com no podia ser d'una altra manera, aquest post també tindrà una seqüela que, esperem, no serà tan lamentable com les que hem revisat aquí.