Session 9 (2001) - Brad Anderson

2 comentaris
La història d'uns operaris que han de retirar tot l'amiant d'una antiga institució mental li dona l'ocasió al Brad Anderson de teixir una curiosa i intrigant història que voreja el terror sense ficar-s'hi de quatre grapes, aprofitant-se d'un guió construït amb calma i bastant precisió.

Les descloscades parets del sanatori amaguen, indubtablement, secrets inconfessables, pacients turmentats, vides trencades i estroncades. Els cinc operaris s'hi endinsen, es deixen dur, hi queden atrapats. Alguna cosa no rutlla en aquest edifici. No és només l'amiant el que el fa perillós. I què són aquestes cintes? Qui són el Billy, la Mary o el Simon?

Jugant amb uns efectes sonors més que efectistes, la peli atrapa per acumulació de tensió, sempre pendent de quan et farà donar un bot i et trontollarà el cor. Sense ser una joia del setè art, és una peli més que digna i que encantarà als fans de la nissaga de videojocs Silent Hill, on les atmosferes malsanes, pútrides i vingudes a menys d'una institució mental turmentaven als jugadors que s'hi atrevien.

2 comentaris :

Jaume ha dit...

BUAAAA!! mentre llegia t'anava a dir lo de Silent Hill!!! jo soc fan number one i la trama i sobre tot l'estética de la peli(molt del videojoc) ja es prou com per a decidir-me a vore-la.

Marc Ambit ha dit...

Sí, a més, l'adaptació que van fer del videojoc, sense estar del tot malament, no era gran cosa (crec que ara trauran la segona part).

Al videojoc hi vam jugar als 4 primers episodis amb uns amics a les tantes de la nit i ens cagàvem vius, de debò :D