El Capità Kirk canta el Common People dels Pulp

El Capità Kirk... bé, espera, parlem amb propietat, siguem respectuosos... en William Shatner, cap a final dels anys 60, va publicar un disc amb declamacions de poesia barrejades amb temes pop de la època. L'any 2004 va tornar a provar-ho, aquest cop passant de poesia i declamant temes propis i al·liens. Sens dubte, un tema com el Common People dels Pulp, en el que el Jarvis Cocker, més que cantar, parla, li esqueia molt particularment.
No sé què en diran ni els fans de Pulp ni els d'Star Trek, però escoltar el tema un parell de cops (amb producció del Ben Folds) fa que t'hi enganxis irresistiblement.

Terra nova: ressenya del primer episodi

Fa tan sols uns dies us alertàvem de la imminent estrena de una nova sèrie, Terra Nova, produïda per l'Steven Spielberg sobre uns viatgers en el temps que retornen a la era Juràssica per tal d'intentar donar una segona oportunitat a una humanitat que ha acabat destorssant el planeta a cop de modernor i progrés.
Ja s'ha estrenat i hem tingut l'oportunitat de veure'n els seus dos primers episodis -emesos seguits, com ja és habitual en moltes sèries que busquen enganxar el públic des del primer dia d'emissió-.

El sabor és agredolç.El guió és tosc, brusc, poc polit ens molts aspectes i plè d'escuses per donar forma ràpidament a uns personatges que actuen d'una manera un punt erràtica i poc comprensible. Ni cal dir-ho, però, els efectes visuals són realment aclaparadors. Tot i que, com era d'esperar, l'aparició dels dinosaures no és comparable amb la de la trilogia cinematogràfica (molt menys treballats els moviments, molt menys integrats en el conjunt de la presa, etc), les escenes de la civilització futura ens van agradar força. Però això dura ben poc, la veritat.

L'acció, per descomptat, es centra en la era Juràssica, així quetenim bosc i dinosaures per parar un tren. Spielberg, que és llest, introdueix dinosaures fins ara no inclosos en cap de les tres pel·lícules, per tal de nno cansar, però un té la sensació d'haver vist aquestes escenes d'acció abans -i millor rodades-.
El que realment sí pot ser un encert si es gestiona correctament són les vies argumentals que envolten als colons. Per una banda, hi ha una espessa trama de secrets entre els colons "oficials" i una escissió del grup, que semblen tenir uns interessos diferents i que, de moment, són tractats com si fossin terroristes.
D'altra banda, pot ser interessant veure com articulen una trama que tingui a veure amb els esforços de l'humanitat per no repetir els errors (però un sospita que aquesta no és, en realitat, la intenció dels guionistes).

Com era d'esperar en una producció Spielberg, els protagonistes són una família mig desfeta, amb un pare ex-policia que ha passat dos anys a la presó, un fill que no es parla amb el pare, i una mare que no sembla tenir massa ganes ni tan sols de compartir llit amb el seu marit. Un no acaba d'entendre els motius d'aquestes desavinences i és d'esperar que futurs episodis i aboquin llum. Però també pot ben bé ser, tal com apunta la Noemí, que sigui tan sols una argúcia ridícula dels guionistes per convertit tot plegat en un pamflet catòlic de primer ordre.
Moltes incògnites m'ha generat aquesta arrencada. Esperava molt més d'una sèrie com aquesta. Sovint un té la sensació de que l'Steven Spielberg no ha engegat la televisió de plasma de casa seva (que ha de ser enorme, no?) en els darrers 20 anys. I ho dic perquè cada intent que fa li surt torçat, sempre es queda curt, i la seva imatge de marca està ja molt tocada.
Sense anar més lluny, aquesta Terra nova sembla un segon intent d'una sèrie que ell mateix va produir a principis dels 90: Terra 2, emesa ja fa molts anys per TV3.

Personalment, no dubtaré en donar-li una segona oportunitat a aquesta sèrie. Pot tenir corda per a molta estona si juguen bé amb algunes de les línies argumentals, però la sensació general d'aquests dos primers episodis no ha estat a l'alçada del que la televisió d'avui en dia requereix.

Dos bons amics

M'ha fet molta gràcia trobar-me aquesta foto d'aquests dos actors tan diferents. M'ha xocat veure'ls junts, mai m'hagués imaginat que podria passar. Però el que m'ha acabat traient la son és el premi que el Mr. T porta a les mans. Li han donat un premi algun cop a aquest paio? Doncs sí, es veu que sí.
Va ser l'any 1983 quan a la Drew Barrymore li van donar el premi a la millor actriu jove de repartiment i a ell el d'artista masculí en programa de televisió nou, en el marc dels People's Choice Awards.

Tota una "fotassa" que segur que ambdós guarden, ben emmarcada, en alguna de les parets de les sevas llars.

Terra Nova, la nova sèrie de l'Steven Spielberg

A través de l'amic Adrià García Càmara m'arriba la notícia de que demà dilluns s'estrena al canal Fox dels Estats Units la última sèrie produïda per l'Steven Spielberg. Servidor de vostès s'ha tornat força caut amb el senyor Spielberg, doncs amb el pas dels anys crec que ha anat perdent facultats. I, d'altra banda, la televisió mai ha estat un mitjà en el que assolís ni l¡exit ni la qualitat de les seves produccions cinematogràfiques.
Però com que el tràiler venia recomanat per algú amb molt de criteri, he decidit donar-li un cop d'ull.  I encara sort que ho he fet, perquè el tràiler, amics i amigues, m'ha deixat amb mooooltes ganes de veure-la. Mira... saps què?... Millor no dic res més i us mireu el tràiler... després en parlem.



Què? Fa venir ganes de veure-la o no? :D
La veritat és que, primer de tot, el desplegament visual és realment impactant, sobretot per la petita pantalla (tot i que això, darrerament, ja no ens hauria de sorprendre tant). Però és que la segona part del tràiler, quan apareixen els dinosaures... aquí sí que ja he decidit que volia veure-la, peti qui peti. Imagino que el Sr. Spielberg té ganes de treure-li encara més profit als seus dinosaures digitalitzats, però a mi això m'és completament igual. La cosa pinta bé i punt.

Per cert que la campanya publicitària de la sèrie s'ha dut a terme amb alguns cartells realment curiosos com aquest:


Apa doncs, romanguin atents a les seves pantalles: Dinosaurs ahead!

Si ho diu el Brett Easton Ellis...

A través del bon company Sergi Calle m'arriba que l'autor de novel·les tan famoses com American Psycho, Bret Easton Ellis, ha piulat a través del seu Twitter una gran lloança sobre la última peli del Brad Pitt, "Moneyball". Ha dit, literalment:

"Moneyball" is the only movie I've seen so far this year where a paying Los Angeles audience applauded at the end. In tears, me included.

("Moneyball" és la única peli que he vist fins ara aquest any en la que una audiència de Los Angeles que ha pagat la seva entrada aplaudeix al final. Tot plorant, jo inclòs.)

No està gens malament com a elogi, sobretot venint d'algú de qui es podria dir que té criteri, no? Segons llegeixo a Filmaffinity, narra la història d'un equip de beisbol modest que aconsegueix, gràcies a una particular filosofia de joc, lluitar sempre pel títol de les sèries mundials durant alguns anys consecutius.
Espereu! No fugiu! No, no, aquesta no és una altra pel·lícula americana sobre els seus esports nacionals i la èpica esportiva de sempre. El crític Peter Travers ja adverteix que "Moneyball es una pel·lícula de beisbol com 'The Social Network' és una pel·lícula sobre Facebook: en el sentit de que no ho són."
Sembla, doncs, que la peli va per altres camins, a nivell dramàtic i que, per tant, no hem de patir per res. És més, jo crec que en quan us digui qui són els guionistes, de cop i volta tindreu moltes ganes de veure la peli.El guió està escrit, a quatre mans per Aaron Sorkin (de la sèrie The West Wing, la pròpia The Social Network, però també A Few Good Men o Malice) i Steven Zaillian (American Gangster, Gangs of New York o Schindler's List). No està malament, eh? :D

Aquí en teniu el tràiler, a veure si us fa venir ganes de veure-la.

Les estrelles d'ahir i d'avui

El George Chamoun és un crack. Un autèntic crack. Es va apuntar a un taller d'arts plàstiques que tractava el tema de les icones populars. El resultat de la seva feina és aquesta deliciosa barreja de mites cinematogràfics del passat combinats amb les estrelles del moment. Realment impressionant.

Super 8 (2011) - J.J. Abrams

És innegable que el J.J. Abrams té un cert talent. Difícilment els productes que ens ven són insultants. Tots ells mantenen un nivell prou acceptable de sentit comú. També passa amb Super 8, la joguina més cara d'aquest estiu que comença a acabar-se, produïda per l'Steven Spielberg.
És una joguina cara i molt entretinguda, amb un metratge contingut i en el que hi caben tant escenes dramàtiques, de comèdia, persecucions, esglais i un llarg etcètera que sembla voler omplir un catàleg cinematogràfic. La història d'una colla de nens embarcats en rodar una pel·licula en format súper 8 que acaba gravant una criatura extraterrestre propietat de les forces armades té tot el que cal per passar una bona estona al cinema.

El problema, però, rau en que és absolutament inevitable, com molts han notat, no recordar diferents pel·lícules mítiques dels 80 a les que, més que homenatjar, sembla voler copiar. A ningú se li escapa la similitud amb The Goonies, o potser amb Stand By Me, o fins i tot amb E.T. del propi Spielberg. La llàstima és que aquí és on patina tot. Abrams no és Spielberg (quan estava en millor forma) ni cap dels artesans del cinema d'entreteniment dels 80. Ells és d'una altra era, d'una altra generació, i sembla divertir-li més filmar una exageradíssima col·lisió i descarril·lament d'un tren amb vagons caient del cel a dojo, que no pas intentar articular alguna escena mitjanament interessant per si sola, sense els ingredients audiovisuals.
Si en la peli del Richard Donner els nens s'embarcaven en una aventura a la seva mida, aquí s'enfronten a l'exèrcit, per no mencionar a un extraterrestre de males puces. És a dir, que l'aposta a pujat, i no sembla haver guanyat en intensitat ni molt menys en credibilitat. On The Goonies era entranyable, aquest Super 8 és més freda.
Vagi per endavant que no sóc cap gran fan de The Goonies, però li reconec l'encant d'una peli feta amb habilitat i amb aquell punt de modèstia i de plaer per fer cinema. No noto tot això en aquesta grandiloqüent Super 8.

Això sí, els personatges infantils funcionen, i molt bé. Els joves actors estan molt inspirats i apropen l'espectador a les seves aventures més personals. Les vicissituds familiars (tan típiques del cinema de l'Spielberg) que aquí també hi són presents, no acaben de quallar (potser faltava explicar-ho més i millor), però no es fan increïbles i casen amb l'embolcall.

En definitiva, em sembla que se'n pot treure una bona estona de cinema de crispetes d'aquesta peli, tot i que fa una mica de vergonya al·liena veure com s'intenta fer un producte-barreja que no aporta gran cosa nova a un cinema que compta amb molta més tècnica i menys habilitat narrativa.

Winter is coming

Tràiler d'Attack the block

Els creadors de l'espaterrant Shaun of the dead (Zombies Party) produeixen ara un dels grans èxits de la taquilla britànica: Attack of the block. És un còctel molt ben regirat d'acció, comèdia juvenil i ciència ficció que, pel que sembla fins ara, està sorprenent a la crítica que no deixa d'adular-la amb comentaris com els següents (extrets de Filmaffinity):

"El repartiment és esplèndid, el guió enginyós i l'acció satisfactòria. Si l'Steven Spielberg i el J.J. Abrams haguessin convertit 'Super 8' en una pel·lícula barata de sèrie B, podria haver estat una cosa semblant a això. Puntuació: **** (sobre 5)" (Elizabeth Weitzman: New York Daily News)


"Una intel·ligent barreja de ciencia ficció i comèdia, que enfronta a uns invasors espacials peluts i plens de dents contra joves gamberros del sud de Londres" (Claudia Puig)


"Un entretingut thriller en la tradició de la sèrie B setantera, amb un repartiment desconegut, uns enèrgics efectes especials i un munt d'energia." Puntuació: *** (sobre 4)" (Roger Ebert: Chicago Sun-Times)


"Una invasió extraterrestre infecciosament divertida que respecta les convencions del gènere i anima el brebatge amb un instinctiu sabor local." (David Rooney: The Hollywood Reporter)


"Una sèrie hilarant i sorollosa de persecucions i batalles que creua 'Gremlins' amb 'Asalto en el distrito 13'." Puntuación: *** (sobre 4)" (Lou Lumenick: New York Post)

El tràiler és prou inspirador:

Trivial: Qui són aquestes actrius?

L'altre dia em sembla que us ho vam posar massa fàcil. Avui el trivial de les actrius ocultes ha pujat de nivell. Ja sabeu com funciona, les vostres respostes als comentaris. A veure quantes n'encerteu!

Modern Family triomfa als Emmys

Ha estat una relativa sorpresa. Relativa perquè, de fet, en tan sols dues temporades, Modern Family ha vingut a refrescar el panorama de les sitcoms familiars amb un to àcid i uns guions molt treballats, a banda d'uns actors en literal estat de gràcia. Millor direcció i guió, d'una banda però també a millor actor i actriu pel matrimoni Dunphy, la Julie Bowen i el Ty Burrell que han donat vida a una de les parelles televisives més memorables dels darrers anys.

En l'apartat de drama, això sí, cap sorpresa, un any més. Un té la sensació de que fins que no s'acabi definitivament la sèrie Mad Men, serà molt difícil que el palmarès en aquest apartat variï massa. Però en les subcategories s'hi han esmunyit Boardwalk Empire o The good wife.
Una de les "derrotades" de la nit, de la que s'esperava que pogués arrasar en la caregoria de drama, ha estat Game of thrones, que ha acabat enduent-se tan sols un premi al millor actor secundari per Peter Dinklage, en un dels papers més sucosos de l'any en la pantalla petita.

La gal·la, per si fos poc, ha comptat amb la presència de Charlie Sheen, que ha estat focus de mirades i d'alguns gags (Ashton Kutcher, després de substituïr-lo a la sèrie Two and a half men, s'ha presentat dient "No sóc en Charlie Sheen"). Ell mateix ha volgut afegir-se a la festa en presentar un dels premis de la categoria de drama (l'acudit ja era això mateix, no? Deixar-li presentar un premi de drama) tot dient que el drama és el que se li escau a la seva vida.

Canvi de personalitats a The Office USA

És la sèrie a la que estem enganxats ara mateix, després de menystenir-la injustament de tant fans que som de la versió anglesa del Ricky Gervais. Algun dia en parlarem amb més calma per tal de recomanar-vos-la com cal, però mentrestant, un regal per als que ja la veuen: un intercanvi d'imatges entre el Jim i el Dwight.

The Raid, acció no apta per a tothom

Se n'està parlant molt en les darreres hores d'aquesta peli d'acció. The Raid narra una intervenció d'un equip SWAT en un edifici saturat de mala gent. Ni de bon tros la peli sembla un prodigi del setè art, però el tràiler mostra unes escenes d'acció particularment explícites que no recordo haver vist en cap altra peli fins ara.
Per dir-ho d'una manera fina: les bufetades que es donen semblen molt reals. I, si t'ho pares a pensar, les bufetades que s'han donat en el cinema des dels seus inicis, semblen bastant falses, no?

Va ser acollida amb gran sorpresa i entusiasme al festival de Toronto, i es podrà veure aquí al proper festival de Sitges, però si voleu anar fent boca, aquí us acostem l'espectacular i radical tràiler (amb música de Linkin Park).

Doncs apa, no us apropeu molt a la pantalla per veure el tràiler, no sigui que quedeu esquitxats.

Trivial: Qui són aquests actors i actrius?

Tots ells i totes elles són famosos i reconeguts, però en aquestes fotos... no sé... com que han quedat estranys, difícils de reconèixer. Saps identificar qui són? Si ho saps, respon en els comentaris.

I el presentador dels Oscars serà....

L'Eddie Murphy! La veritat és que pot ser realment divertit, si li deixen una mica de marge. Ara està en hores baixes, però els 80 van ser seus i la seva experiència com a stand-up comedian li pot permetre oferir-nos un show de primera.

Això sí, només lamento que no hagin escollit, finalment, al Ricky Gervais com a presentador :D

Les màscares del Jason Voorhees

La primera entrega dels assassinats de Crystal Lake va marcar un punt d'inflexió en el món del cinema de terror. Va assentar moltes de les bases que després, durant 30 anys, les altres pelis del gènere havien de seguir. Va costar només 550.000$ i en va recaptar arreu del món quasi 60.000.000$.
No és que la vessant psicològica del personatge del Jason Voorhees evolucionés massa al llarg de la nissaga, així que l'únic canvi realment perceptible és la màscara que porta. Aquí les teniu totes.