The day the earth stood still (1951) - Robert Wise

Cap comentari
"Klaatu Barada Nikto" és un dels crits de guerra del sci-fi clàssic. Les paraules per aturar la potència destructora del robot policia d'aquesta peli s'han convertit en un mite, així com la pròpia pel·lícula.

No es tracta, ni molt menys, de jutjar la innocència d'una peli de ciència ficció amb seixanta anys d'història; no seria just. Per descomptat tot és molt infantil, des de les premisses fins als efectes visuals. El que passa és que, el que sí que es pot jutjar, és la intencionalitat del guió.
Quan en Klaatu -un extraterrestre de forma perfectament humana- arriba a la terra i "aparca" la seva nau espacial al bell mig de Washington, demana parlar amb els líders de totes les nacions del món, doncs té un missatge molt important per a donar-los. Sembla ser, pel poc que explica, que l'ésser humà ho està portant tot pel mal camí i posa la terra en perill. Donat que la peli es rodà uns anys després de la finalització de la 2ª guerra mundial, un no pot evitar sentir apreci per un extraterrestre tan preocupat per la nostra raça i amb unes intencions tan pacífiques. Se li ofereix parlar amb el president dels Estats Units, però ell ho rebutja, insistint en que el seu missatge no és per a un sol home o un sol país, sinó per a tots. Aquí també es guanya la nostra simpatia, doncs no semblar voler -com fan tots els extraterrestres nouvinguts- voler parlar amb l'autoproclamat líder de la terra.


Però quan arriba l'hora de la veritat, quan té davant una audiència de científics i eminències de tots els països del món, el seu discurs sembla virar cap a una altra banda. Els amenaça, els dona l'ultimàtum del títol espanyol, amb un missatge entre línies gens subtil. "No ens preocupa com gestioneu el vostre món ni les baralles internes que hi teniu", diu amb despreci. "Però si intenteu fer servir la potència nuclear que acabeu de començar a fer servir per amenaçar altres planetes, nosaltres us destruirem per evitar-ho". És a dir, o estàs amb mi, o en contra meva. Pots governar com vulguis, potser fins i tot saltant-te qualsevol principi ètic i moral, però si goseu anar en contra nostra, us esborrarem del mapa (o de la galàxia).
Aquest evident canvi de rumb m'ha deixat molt tocat. Fins llavors, la peli anava per on es podia preveure, amb trossos realment interessants, com quan en Klaatu s'amaga de les autoritats en una petita pensió on e conflicte a escala mundial es redueix a una petita comunitat, cadascú amb la seva opinió, amb gent que el vol fer costat i gent que se'n vol aprofitar, definint perfectament l'essència humana en tant reduït grup de persones.

Evidentment, al film li manca pols i garra, les seqüències de persecucions no aconsegueixen cotes massa apreciables d'emoció, però la història -per vegades que s'hagi repetit- capta l'atenció i et manté alerta.

Un clàssic en tota regla, tan passat de moda com reaccionari, tan mític com subreptici.

Cap comentari :