Un dels grans plaers d'escriure en un blog és el fet de, en el procés de documentar-te per escriure, descobrir, aprendre i conèixer coses que, sense aquesta excusa, mai no haguessin arribat a tu. És el cas que ens ocupa avui, en descobrir, tot buscant relacions entre Edward Hopper i el cinema, que s'acaba de rodar una pel·lícula que utilitza, directament, 13 quadres de Hopper per explicar la història d'una dona que fuig d'una realitat que no li agrada.
Es tracta de Shirley - Visions of reality, del director austríac Gustav Deutsch.
Presentada a la Berlinale d'enguany, si més no l'aspecte visual de la pel·lícula és absolutament captivador.

Aquest forma part d'una sèrie de posts sobre la relació entre Edward Hopper i el cinema i la seva mútua influència bidireccional. Aquest n'és el tercer de la sèrie.
El primer va estar dedicat a les pintures de Hopper que presentaven sales de cinema. El segon als homenatges més directes que el cinema ha fet als quadres de Hopper.

Una altra manera d'enfocar la relació de Hopper amb el cinema és, veient com el pintor ha estat capaç d'introduïr-se, de manera més o menys evident, en forma d'homenatge o, simplement, com a part de l'imagineria visual del segle XX, en algunes escenes de pel·lícules ben famoses.
Aquí en teniu uns quants exemples.

House by the railroad, 1925

Psicosis (Psycho, A.Hitchcock, 1960)

Nighthawks, 1942

Dinero caído del cielo (Pennies from heaven, H.Ross, 1981)

Nighthawks, 1942 (detall)

Dinero caído del cielo (Pennies from heaven, H.Ross, 1981)

Office at night, 1940

From Shirley – Visions of Reality (Gustav Deutsch, 2013)

People in the sun, 1960

Las partículas elementales (Elementarteilchen, Oskar Roehler, 2006)

Aquest forma part d'una sèrie de posts sobre la relació entre Edward Hopper i el cinema i la seva mútua influència bidireccional. Aquest n'és el segon de la sèrie. El primer va estar dedicat a les pintures de Hopper que presentaven sales de cinema i el tercer tracta d'una pel·lícula feta, íntegrament, en 13 quadres del Hopper.

Aquest estiu, amb motiu de l'exposició que el Museu Thyssen de Madrid dedicà a l'Edward Hopper, la revista Cuadernos de cine publicà una sèrie d'articles dedicats a relacionar l'art del mític pintor nord-americà amb el cinema, les seves influències (en ambdues direccions) i, en definitiva, la proximitat de la seva obra amb el setè art.
Va ser allà on vam descobrir l'enorme influència que Hopper (ob)tingué del cinema i com de present estan en la seva obra les platees, els corredors, els halls dels grans i luxosos cinemes de la seva època.

New York Movie, 1939

The Circle Theater, 1936

Intermission, 1963

Sheridan Theater, 1937

Two on the asle, 1927

Aquest forma part d'una sèrie de posts sobre la relació entre Edward Hopper i el cinema i la seva mútua influència bidireccional. Aquest n'és el primer de la sèrie.El segon versa sobre els homenatges que el cinema ha fet a Hopper i el tercer tracta d'una pel·lícula feta, íntegrament, en 13 quadres del Hopper.