Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris morts lamentables. Mostrar tots els missatges
Les pitjors escenes de mort de la història del cinema II
Ja fa uns dies inauguràvem una secció que, què voleu que us digui, promet. :)
Es tracta d'anar recopil·lant les escenes de mort més dolentes, vergonyants i deplorables de la història del cinema. Ja us en vam acostar una que, sincerament, creiem que costarà de superar, però avui hem recordat aquesta altra que, paraula, no val a perdre's.
Es tracta d'una escena de la pel·lícula Se ying diu sau (La serpiente a la sombra del águila, 1978) que protagonitzà un joveníssim Jackie Chan. És una mort, per dir-ho així, en dos temps. El primer és dolorós, però el segon... el segon és mortal de necessitat. Comproveu-ho vosaltres mateixos. Per cert, que a cop de veure morts inversemblants i ridícules en cinema estem començant a veure una sèrie d'estil·lemes, de punts coincidents entre totes les escenes. Es veu, per exemple, que per filmar una escena de mort ben dolenta és radicalment imprescindible cridar molt i durant molta estona, per damunt del que sembla versemblant, fent-te pesat, fins i tot, en el teu últim crit abans de dinyar-la. Ei, que cadascú es mor com vol, però mira, com que ens fa gràcia que tots ells morin cridant exageradament.
Si coneixeu altres morts impossibles, inversemblants, cutres i lamentables, no dubteu a fer-nos-les arribar, ja sigui pels comentaris als posts, per Twitter o per Facebook.
Es tracta d'anar recopil·lant les escenes de mort més dolentes, vergonyants i deplorables de la història del cinema. Ja us en vam acostar una que, sincerament, creiem que costarà de superar, però avui hem recordat aquesta altra que, paraula, no val a perdre's.
Es tracta d'una escena de la pel·lícula Se ying diu sau (La serpiente a la sombra del águila, 1978) que protagonitzà un joveníssim Jackie Chan. És una mort, per dir-ho així, en dos temps. El primer és dolorós, però el segon... el segon és mortal de necessitat. Comproveu-ho vosaltres mateixos. Per cert, que a cop de veure morts inversemblants i ridícules en cinema estem començant a veure una sèrie d'estil·lemes, de punts coincidents entre totes les escenes. Es veu, per exemple, que per filmar una escena de mort ben dolenta és radicalment imprescindible cridar molt i durant molta estona, per damunt del que sembla versemblant, fent-te pesat, fins i tot, en el teu últim crit abans de dinyar-la. Ei, que cadascú es mor com vol, però mira, com que ens fa gràcia que tots ells morin cridant exageradament.
Si coneixeu altres morts impossibles, inversemblants, cutres i lamentables, no dubteu a fer-nos-les arribar, ja sigui pels comentaris als posts, per Twitter o per Facebook.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)





