Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hannibal. Mostrar tots els missatges
Hannibal (2013) - Bryan Fuller
Aquí teniu les nostres 10 raons per les quals cal que vegis la sèrie Hannibal:
1- Perquè el personatge de l'Hannibal Lecter és una de les icones de la cultura pop i del cinema moderns.
2- Perquè la pel·lícula del Jonathan Demme va donar el tret de sortida a la visió contemporània dels psycho-killers i va ser una de les culpables de que les sèries de televisió sobre aquesta temàtica inundessin les graelles televisives. Ara sembla venir a tancar el cercle.
3- Perquè la producció és poderosa i ambiciosa alhora, ja han dit que faran 7 temporades, peti qui peti.
4- Perquè dibuixaran el personatge des d'abans del Silenci dels Anyells i continuaran avançant entre els llibres del Harris, plantejant-se, fins i tot, el anar més enllà i dibuixar-li un futur.
5- Perquè el trio protagonista és molt solvent i magnètic: el Hugh Dancy dibuixa subtilment en aquesta primera temporada a un criminòleg amb un excés d'empatia que el fa patir interiorment el mateix que les víctimes, el Mads Mikelsen i el seu físic pertorbador ens fa oblidar Hopkins des d'un acostament sensiblement diferent, i el Laurence Fishburne hi posa cos i presència. I, ja posats, perquè s'acosten algunes incorporacions molt sucoses que encantaran als fans de les sèries (i no volem avançar res més).
6- Perquè els directors escollits, fins ara, sense ser uns mestres del setè art sí que han entregat peces rellevants: El David Slade va dirigir la fantàstica Hard Candy (2005) i l'entretinguda 30 días de oscuridad (30 days of night, 2007) (tot i que també la tercera entrega de la saga Crepúscle) i el James Foley, al seu torn, ens delectà amb Éxito a cualquier precio (Glenngarry Glen Ross, 1992) i ara dirigeix també la notable sèrie House of cards (tot i que també va dirigir, en el seu moment Quién es esa chica de la Madonna).
7- Perquè l'estil visual és poderós i captiva (i això, després d'anys de veure sèries d'assassinats, ja és un mèrit).
8- Perquè la seqüència inicial del primer capítol ja no et permet repensar-t'ho, doncs et deixa clar que aquesta sèrie té alguna cosa a oferir.
9- Perquè encara no hem sentit ni una sola crítica negativa, ni de la crítica, ni del públic, ni dels nostres amics i lectors.
10- Perquè, no ho negarem, estem esperant ansiosos que arribi el moment en el que les aclucades d'ull a les pel·lícules (sobretot a la Clarice Starling) ens facin aplaudir rabiosament i amb cara de friki desbocat.
Aquests són els nostres motius per recomanar-vos-la. Esperem encertar. Ja ens ho fareu saber.
1- Perquè el personatge de l'Hannibal Lecter és una de les icones de la cultura pop i del cinema moderns.2- Perquè la pel·lícula del Jonathan Demme va donar el tret de sortida a la visió contemporània dels psycho-killers i va ser una de les culpables de que les sèries de televisió sobre aquesta temàtica inundessin les graelles televisives. Ara sembla venir a tancar el cercle.
3- Perquè la producció és poderosa i ambiciosa alhora, ja han dit que faran 7 temporades, peti qui peti.
4- Perquè dibuixaran el personatge des d'abans del Silenci dels Anyells i continuaran avançant entre els llibres del Harris, plantejant-se, fins i tot, el anar més enllà i dibuixar-li un futur.
5- Perquè el trio protagonista és molt solvent i magnètic: el Hugh Dancy dibuixa subtilment en aquesta primera temporada a un criminòleg amb un excés d'empatia que el fa patir interiorment el mateix que les víctimes, el Mads Mikelsen i el seu físic pertorbador ens fa oblidar Hopkins des d'un acostament sensiblement diferent, i el Laurence Fishburne hi posa cos i presència. I, ja posats, perquè s'acosten algunes incorporacions molt sucoses que encantaran als fans de les sèries (i no volem avançar res més).
6- Perquè els directors escollits, fins ara, sense ser uns mestres del setè art sí que han entregat peces rellevants: El David Slade va dirigir la fantàstica Hard Candy (2005) i l'entretinguda 30 días de oscuridad (30 days of night, 2007) (tot i que també la tercera entrega de la saga Crepúscle) i el James Foley, al seu torn, ens delectà amb Éxito a cualquier precio (Glenngarry Glen Ross, 1992) i ara dirigeix també la notable sèrie House of cards (tot i que també va dirigir, en el seu moment Quién es esa chica de la Madonna).
7- Perquè l'estil visual és poderós i captiva (i això, després d'anys de veure sèries d'assassinats, ja és un mèrit).
8- Perquè la seqüència inicial del primer capítol ja no et permet repensar-t'ho, doncs et deixa clar que aquesta sèrie té alguna cosa a oferir.
9- Perquè encara no hem sentit ni una sola crítica negativa, ni de la crítica, ni del públic, ni dels nostres amics i lectors.
10- Perquè, no ho negarem, estem esperant ansiosos que arribi el moment en el que les aclucades d'ull a les pel·lícules (sobretot a la Clarice Starling) ens facin aplaudir rabiosament i amb cara de friki desbocat.
Aquests són els nostres motius per recomanar-vos-la. Esperem encertar. Ja ens ho fareu saber.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)





