Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fans. Mostrar tots els missatges
El somni d'uns nens fet realitat:Raiders of the Lost Ark: The Adaptation
Ara us explicaré una història que he descobert fa poc i que és un exemple de com no hi ha res que pugui aturar un fan del cinema, en aquest cas 3 fans del cinema: Chris Strompolos, Eric Zala i Jayson Lamb.
Aquesta és la historia de 3 nens de 10 i 11 anys que al 1982 van decidir fer un remake de la millor peli que havien vist mai: A la recerca de l’Arca Perduda.
En Chris, en Jayson i l’Eric, més plens d’energia que de recursos, van començar el projecte a l’estiu d’aquell any i, sent com eren nens, només el van poder anar reprenent durant les vacances d’estiu. Al cap de 7 anys (!!!) van poder posar el THE END al projecte: un remake absolut de (quasi) totes les escenes de la peli fetes per un equip dirigit per nens i amb la tecnologia punta dels anys 80 ;-). Només es van deixar de fer una escena: la mítica baralla als peus de l’avioneta que gira, i és que recrear una avioneta no és una tasca fàcil quan tens 17 anys.
I a partir d’aquí comença la bogeria: Roth contacta els
autors i la peli es va fent famosa (tot i la pobra qualitat de les copies
existents) fins arribar a mans d’Spielberg, que acaba coneixent-los i fent-se
fotos com la d’aquí el costat.
Però això no acaba aquí! Els nois (ja quarentons, avui dia)
han decidit reemprendre el projecte i rodar la única escena que no van poder
recrear: La baralla a cops de puny entre Indiana Jones i el sr. calb, i per
fer-ho han engegat un projecte a Kickstarter per recaptar fons.
Aquesta és la historia de 3 nens de 10 i 11 anys que al 1982 van decidir fer un remake de la millor peli que havien vist mai: A la recerca de l’Arca Perduda.
En Chris, en Jayson i l’Eric, més plens d’energia que de recursos, van començar el projecte a l’estiu d’aquell any i, sent com eren nens, només el van poder anar reprenent durant les vacances d’estiu. Al cap de 7 anys (!!!) van poder posar el THE END al projecte: un remake absolut de (quasi) totes les escenes de la peli fetes per un equip dirigit per nens i amb la tecnologia punta dels anys 80 ;-). Només es van deixar de fer una escena: la mítica baralla als peus de l’avioneta que gira, i és que recrear una avioneta no és una tasca fàcil quan tens 17 anys.
Van acabar la peli, que van titular Raiders of the Lost Ark:
The Adaptation i inclús la van estrenar a la població local dels nois. Després
d’allò els directors/productors/actors de la peli que ja tenien 17 i 18 anys
van deixar de veure’s (instituts, universitats, feina, etc...)
Al cap d’un temps el projecte va començar a prendre vida
pròpia. Eli Roth (director de
The Hostel, actor d'Inglorious Basterds) veu la peli i l’envia a una marató de
pelis vintage, on el el públic embogeix literalment.

Després d'aquesta foto i de tot el rebombori generat, la història arriba a Hollywood i agrada tant que l’any 2004 Scott Rudin (productor de No es
país per a vells, La Xarxa Social, etc.) decideix produir un film sobre la
història dels tres nois, peli que ja te títol i que es dirà: making Raiders:
The Adaptation.

Aquesta història ens ha encantat perquè demostra perfectament
el que volem transmetre en aquest blog: la passió pel cinema té recompenses
increïbles.
Per a col·laborar en el projecte i saber què faran en Chris,
en Jayson i l’Eric amb els diners: vegeu el projecte a Kickstarter:
I si voleu donar-li un cop d'ull (i no sentir-la, perquè l'han silenciat) als deu primers minuts de la peli, podeu fer-ho a aquest link: Raiders of the Lost Ark: The Adaptation.
Què us ha semblat la història? Si vosaltres haguéssiu fet una peli, de nens, quina haguéssiu triat?
Carta de Reese Witherspoon a Naomi Watts per "Lo imposible"
Aquest divendres 21 de desembre s'estrena a Estats Units la pel·lícula de Juan Antonio Bayona "Lo imposible". Després de més de 40 milions d'euros aconseguits a la "guixeta" espanyola, la cinta espera aconseguir una bona recaptació i una bona acollida de la crítica i el públic d'Estats Units.
I Reese Witherspoon, que ja ha vist la pel·li, no ha pogut estar-se d'enviar-li una carta a la Naomi Watts com si fos una fan més. . . i ens ha fet gracia.
Qui vulgui llegir les pròpies paraules de la Reese, en el seu anglès original i caracterísitic, ho pot fer clicant el seguent enllaç: "Reese Witherspoon fan letter".
Nosaltres hem tingut la gosadia de fer una traducció ràpida que us posem a continuació; esperem que us agradi i que us deixi sense paraules, com a mínim durant 24 hores! (no la traducció, si no la carta de la Reese). Aquí va:
Hola Naomi,
Sé que no ens coneixem prou bé. Espero que no et faci res que m'atansi a tu ja que, simplement, no he pogut contenir el meu entusiasme per la teva interpretació a "L'impossible".
Wow! Simplement wow. La pel·lícula em va deixar al·lucinada. La història de supervivència, les increïbles imatges del tsunami i les interpretacions de tot els actors eren sorprenents. És, amb diferència, un dels millors films que he vist a la meva vida.
Després de veure la pel·licula no vaig poder parlar durant 24 hores. Era molt més que una pel·lícula. Era una mediació sobre la vida, la família i la humanitat. Va ser enfortidora.
Però la inspiració vital del film ets tu.
La teva brutal interpretació física, la ferocitat del teu esperit maternal i els moments commovedors en que t'aferres a la vida amb totes les parts del teu ésser eren increïbles.
Des de que vaig veure la interpretació de la Meryl Streep a "La decissió de Sofia" que no m'havia emocionat tant la interpretació d'una actriu. També em va recordar la Sally Field de "Norma Rae". Tanta força i absoluta vulnerabilitat en la mateixa interpretació. Una mare que està decidida a ensenyar el seu fill el que sifnifica ser una bona persona, fins i tot quan s'enfronta a la seva pròpia mortalitat. Has mostrat totes les cares de la història de Maria.
Si hi tinc alguna influencia (i, literalment, per tu ballaria claqué a Sunset Boulevard!), estaràs recollint totes les precioses estatuetes que existeixen fins a finals de febrer.
Però més important encara, has creat una interpretació que resistirà el pas del temps.
Felicitats. I gràcies per compartir el teu cor i la teva ànima tan obertament.
Amb respecte,
Reese.
Què us ha semblat? Esteu d'acord amb la Reese? Creieu que exagera? Creieu que de veritat ballaria claqué a Sunset Boulevard?
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)