La Karyn Kusama (després de l'estimulant La invitación) sap que està en un moment dolç de la seva carrera. Ha superat els passos en fals dels seus inicis (Aeon Flux) i la seva etapa televisiva (ha dirigit episodis de Halt and catch fire, Billions, Casual, The man in the high castle, etc.) i la indústria està disposada a recolzar-la. Ha pogut comptar amb un equip tècnic sòlid i amb actors de primera (Nicole Kidman) i segona línia (Scoot McNairy, Tatiana Maslani, Sebastian Stan).

Però la sensació és que aquesta trama detectivesca no funciona prou bé fins que no entra en la seva part resolutiva i que la recompensa final no paga la pena d'haver hagut de suportar una hora i mitja de narració escapçada i excessivament literal, amb certa tendència a la buidor. Se li afegeix un desaprofitament important dels actors i actrius, tots correctes, cap especialment brillant (ni tan sols la Kidman, embotida en sengles maquillatges excessius) potser perquè cap dels personatges, a banda de la protagonista, s'arrapa mínimament a l'interès de l'espectador.

Això sí, quan arriba el tram final, tot pren sentit, la resolució és enginyosa, treballada i molt encertada; molt. Però a un li segueix quedant la sensació que no calia explicar tan pobrament la resta de la pel·lícula per donar-li més valor als últims minuts.

Efectiva cinta de suspens (guanyadora del passat festival de Sitges) que voreja els límits del gènere de terror sense voler-hi caure i que, per contra —i molt encertadament— decideix evitar en pos d'una història molt digna i sucosa que bé mereix un atent visionat. La història d'un retrobament d'amics que fa massa temps que no es veuen, convidats per dos d'ells, una parella (Tammy Blanchard i Michiel Huisman) una mica inquietant que ha passat per un procés de renovació espiritual que tenen ganes de compartir amb els seus companys. Però el Will (Logan Marshall-Green, de Prometheus), ex-parella de l'amfitriona, comença a sospitar que alguna cosa no rutlla en aquesta invitació al retrobament, que algun secret s'amaga darrera de tanta hospitalitat.

Amb un guió molt ben mesurat, calibrant la tensió, les pistes i les sospites, deixant que els actors portin el pes de la trama, La invitación és un magnífic entreteniment arrelat en la tensió i el suspens, en l'anticipació d'un possible clímax i en la sospita continuada i compartida amb el protagonista.

El seu final és d'aquells que, lluny d'embrutar allò ja vist, ho enalteix i li dona un sentit més gran (a l'estil de les també interessants Ils o Eden lake, on l'escena final extrapola la circumstància concreta en quelcom més gran, més metafòric) i acaba per deixar un molt bon gust de boca a partir d'un joc d'elements tan senzill com ben portat.