Els meus cosins, que sempre m'han estimat molt i m'han tractat com si fos un germà més, em van portar, de molt petit, a veure una pel·lícula que no oblidaré mai. El títol original és Flåklypa Grand Prix, però aquí es va traduir, en la seva estrena en català, com a Gran Prix a la muntanya dels invents. És una pel·lícula d'animació noruega, feta amb la tècnica del stop-motion (animació fotograma a fotograma) fent servir marionetes i tones d'imaginació. Explica la història del Reodor Felgen, un iaio inventor que viu en una granja amb uns animals molt espavilats (un ànec, un porc-espí, una garsa). Un dels seus antics col·laboradors, el malvat Rudolf Blodstrupmoen, li ha robat els plànols per a un cotxe de carreres amb el que planeja guanyar una important cursa. En assabentar-se'n, el Reodor decideix, amb l'ajut dels seus amics, construir el millor cotxe de carreres de la història, el Tempo Giggante, amb el que participarà a la carrera per vèncer al seu enemic que, per descomptat, farà totes les trampes possibles per impedir-ho.

La pel·lícula és tan fresca, tan enginyosa, tan delicada i bonica alhora, que no conec ningú que no l'hagi vista i no l'hagi encisat. Els personatges són entranyables, la història, per sabuda i tòpica, està explicada amb molta gràcia. I tota la part de la cursa, filmada amb una cura espectacular, alternants punts de vista, filmant-la des de diferents angles en una feinada absolutament titànica, és molt emocionant i divertida. Hi ha qui diu, fins i tot, que el George Lucas s'hi va inspirar descaradament per dissenyar la seva cursa de beines del seu Episodi I d'Star Wars.


Al seu país natal, Noruega, la pel·lícula és la més vista al cinema de la història. Forma part del subconscient col·lectiu del noruecs doncs durant molts anys la televisió noruega la programava cada Nadal. Fora de les seves fronteres va ser també un absolut èxit, estrenant-se a centenars de països d'arreu del món. La pel·lícula va estar en cartell ininterrompudament cada dia de la setmana des de la seva data d'estrena al 1975 fins a ben entrat l'any 2003!

L'Ivo Caprino la va rodar durant dos anys, posant-hi molta cura en l'animació, en els detalls, en fer creïbles unes marionetes que tots estem acostumats a veure moure's a trompicons, estroboscòpicament. Fixeu-vos sinó en aquest tall de la peli i no us perdeu el detallisme en l'animació, la perfecció i fluïdesa d'un moviment d'unes marionetes que, al meu gust, mai no s'ha superat.

Recordo molt la pel·lícula —m'hi van dur diversos cops, de tant que em va agradar—, però encara recordo més la maqueta que el meu cosí László -manetes, hàbil, enginyós, creatiu- va fer, del no res, amb materials que ell mateix anava trobant, del cotxe de la pel·lícula, del Tempo Giggante. No devia fer més de 30 centímetres de llarg, però tots els detalls, absolutament tots els detalls del cotxe hi eren presents. Des de les decoracions externes fins als comandaments del taulell, sense oblidar tots i cadascun dels embelliments que el bòlid portava. No es podia tocar massa, que era fràgil, però només mirar-lo ja em feia feliç.
Probablement, aquest va ser el meu primer article de marxandatge d'una pel·lícula que vaig desitjar. Vaig entendre com un objecte pot fer-te reviure les sensacions que has tingut veient una pel·lícula. N'és una extensió, ja sigui un pòster, un ninot de plàstic o una maqueta feta pel teu cosí.

Si mai en teniu l'ocasió, veieu aquesta preciositat de pel·lícula, sols o acompanyats amb els vostres fills, néts o nebots i us asseguro que no us decebrà.