Recuperem la nostra secció d'enamoraments a primera vista en el cinema (ja en portàvem tres edicions!) per desfer-nos amb una escena absolutament deliciosa que ens va suggerir el bon amic Javier Robles.

Es tracta, doncs, d'aquesta mítica escena en que el Barry (encara Redmond Barry) coneix a la vídua Lyndon en una partida de cartes. El tempo Kubrick —calmat, pausat— i la il·luminació tènue —forjada únicament amb espelmes, sense cap tipus de focus— retrata l'ensopida i quasi inert societat britànica del Segle XVIII. Sembla una escena romàntica a l'ús, però només ho és al 50%. Només ella, Lady Lyndon, sent amor. En Barry sent atracció, però no romàntica, no passional; veu en ella a la presa perfecta, la clau que li ha d'obrir les portes a un estatus social major i més distingit, a títols nobiliaris i a una vida "digna". En Barry para la trampa amb la seva mirada lànguida i perduda, com de gosset abandonat. I ella hi cau de quatre grapes.



Deia el Kubrick, preguntat per la similitud d'aquesta escena amb el cinema mut (no només no hi ha quasi bé diàlegs sinó que la mateixa il·luminació i els maquillatges dels personatges ens hi recorden), que "és molt romàntica, però alhora [...] suggereix l'atracció buida que tenen per l'altre i que ha de desaparèixer tan ràpid com ha aparegut. Estableix l'escenari per tot allò que ha de seguir en la seva relació. Els actors, les imatges i Schubert van funcionar bé en conjunt, crec." ([Trad. pròpia]. Ciment, M., 1980).

En comparació amb les altres escenes que hem revisat fins ara d'enamoraments a primera vista, aquesta sobta per la seva fredor colpidora, tan lluny i alhora tan a prop dels clichés romàntics que el cinema sempre ens ha regalat.

________________________
CIMENT, M. (1980). Kubrick. Akal. Extracte disponible a: <http://www.visual-memory.co.uk/amk/doc/interview.bl.html>.

Ja fa uns mesos vam començar a recopilar escenes en les que dos personatges s'enamoraven. Són aquelles escenes que intenten captar aquell moment, aquell instant fugisser però memorable. I se'ns va acudir, com sempre, preguntar-vos quines escenes recordàveu vosaltres, quines us havien impactat més. Així que aquí va la primera resposta que vam rebre, del bon company Javier:


Així que, tal com vam prometre, aquí va l'escena: 

Com sovint passa a la vida, els grans moments arriben envoltats de dies normals, d'instants sense importància que serien completament oblidats de no ser pel gran moment que ho marcarà tot, que ho tenyirà tot de la seva grandesa. Surts de casa i, allà, a l'altra banda del semàfor vermell, està l'amor de la teva vida. I ho recordarem moltes vegades, després. Probablement ho recordarem malament, hi afegirem o hi traurem detalls, oblidarem el dia i l'hora, potser fins i tot el lloc on tot va succeir. Però mai oblidarem el què vam sentir. Mai.
Ai... ara ens hem posat romàntics i una mica nyonyos... bé, què volíeu en una secció com aquesta? ;-)

I, ja que hi som, seguim preguntant-vos: Quina escena d'enamorament recordeu? (Prometem fer-ne un post de cadascuna d'elles!).

Aaaah... l'amour... Aquell moment màgic, aquella primera mirada... Això és el què busquem recordar en aquesta secció dedicada als amors a primera vista en el cinema. Ja la vam encetar amb el Miyazaki, i avui li toca al Tim Burton (tal com ens va recomanar la Roser-Agnès Navarro pel Facebook).

Aquí tenim a l'Ed Bloom (Ewan McGregor) veient per primer cop a la Sandra Templeton (Alison Lohman) a Big fish). Tal com bé explica el narrador, "diuen que quan et topes amb l'amor de la teva vida, el temps s'atura, i és veritat. Però el què no et diuen és que quan el temps torna a córrer, va el doble de ràpid per posar-se al dia.".



Bonica escena, oi? Moment crispetes, impagable (ara ens pot semblar habitual, però en el seu moment...)

Bé, doncs, ja en tenim dues. Se us acudeix alguna altra escena en que dos personatges s'enamorin irremissiblement? Si ens en dieu alguna prometem posar-la aquí!

Sabeu de la nostra passió pels primers enamoraments cinematogràfics. Sempre ho hem vist des del punt de vista de l'espectador enamorant-se d'algun actor o actriu. Però avui ens proposem acostar-nos a l'enamorament entre personatges, tot intentant captar aquell moment en que salta l'espurna.

I volem començar per una escena gens típica i habitual (ja en vindran més, ja vindran les típiques). Fixeu-vos en com reacciona el gat Jiji de la Kiki de Kiki’s Delivery Service (Hayao Miyazaki, 1989) en veure aquesta gatona que es passeja per allà.



Quina esgarrifança, quina electricitat! Mare meva amb la gatona! La vida d'en Jiji ja no tornarà a ser igual, de ben segur.

Ara us toca a vosaltres. Quines escenes d'enamorament a primera vista recordeu? Prometem fer-ne un post de totes i cadascuna de les que ens proposeu. #challengeaccepted