Under the skin (2013) - Jonathan Glazer

Sense distribució

Com comença a ser habitual, a les pel·lícules que tenen alguna cosa d'atrevides, de diferents, les hi costa trobar distribuïdor a España. Aquesta pel·lícula de ciència ficció del Jonathan Glazer és del 2013, i encara és hora que algú es decideixi a estrenar-la al nostre país. Va ser presentada a Venècia i a Sitges i compta amb un bon grapat de nominacions i premis (Crítics de Los Angeles, Independent Spirit Awards, Critics Choice, etc.). Però és estranya, és diferent. I així com altres cintes complexes de l'estil de Holy Motors o Enemy sí van acabar trobant pantalles (poques, fugisseres), aquesta Under the skin amb una omnipresent Scarlett Johansson no acaba de gaudir de la confiança comercial de cap distribuïdor.

La trama

I és una pena, perquè és veritablement diferent, un punt atrevida i gosa parlar d'un tema molt present en la nostra societat des d'un acostament ben original i al·legòric. Narra la història d'una alienígena (Scarlett Johansson) disfressada d'humana que és encarregada de seduir homes amb finalitat obscura (però relacionada amb els seus cossos). Així deambula amb una furgoneta per una Escòcia grisa i plujosa, establint converses amb desconeguts als que espera poder capturar.
En tot cas, però, el més destacable del film no és la seva trama sinó tant la seva factura estètica i narrativa, com la seva intenció temàtica i al·legòrica. Per una banda, la narrativa és pausada, lànguida (com el clima escocès) i forjada a foc lent amb plànols llargs i parsimoniosos. (A alguns això els semblarà fascinant, a altres els desconnectarà completament de la pel·lícula).

La intenció i el significat

I, per una altra banda, la intenció temàtica de la pel·lícula (de llarg el més interessant) és particularment fascinant analitzar-la des d'una perspectiva de gènere, en la que la protagonista (recordem-ho, una alienígena disfressada, amb una pell falsa, amb una aparença tan seductora com postissa) intenta descobrir allò que hi ha dins d'una dona, allò que roman sota la pell.
[Compte, spoilers] Quan l'alienígena ensopega amb un mirall i s'hi veu reflectida, tot canvia. Se n'adona de que allò no és més que una façana, que no sap, que no entén allò que hi ha a l'interior d'aquesta dona que encarna. De sobte, se sent perduda, totes les seves habilitats socials (les que l'havien permès de seduir homes no tan sols amb una presència seductora però també amb una conversa distesa però insinuant) semblen haver-se esborrat i ara camina, esmaperduda, sota una inesgotable pluja, fuetejada per la climatologia. És quan un home bondadós intenta ajudar-la que s'atansa a la veritat. En tenir relacions amb ell i afrontar la penetració s'atura i corre a observar-se la vagina. I fuig. 

És aquest descobriment el que li dóna sentit a la pel·lícula, en una magnífica aproximació tangencial a la dona com a objecte sexual, com a mer objecte de desig, com a pura façana, com si fos pell, només pell. L'omnipresent natura que envolta la protagonista, l'embolcalla, juga un paper important en la cinta, i acaba per acollir un final apassionant i revelador que quedarà gravat en la retina d'aquells que s'acostin amb els ulls ben oberts a aquesta suggeridora mostra de ciència ficció d'autor moderna.

La producció

Diversos aspectes han cridat la nostra atenció tot llegint les seves notes de producció.
- Moltes de les converses que la protagonista establia des de la seva furgoneta eren converses reals amb gent que no sabia que era una pel·lícula. Així, la Scarlett Johansson realment s'aturava al costat d'homes que passejaven pels carrers i establia el contacte. El director disposà diverses càmeres amagades dins la furgoneta per captar les imatges i, un cop acabada la conversa, procedia a informar als vianants que s'hi havien atansat.
- A banda dels vianants, la major part dels protagonistes no són actors professionals, des del motorista (que és, en realitat en Jeremy McWilliams, campió de motociclisme, reclutat pel director per tal de poder filmar les escenes en les que condueix la seva moto sota condicions climatològiques adverses) fins a l'home encarregat de la desforestació (que era, en realitat, l'amo d'una de les cases fetes servir com a amagatall/trampa pel personatge de la Scarlett). (Podeu llegir més sobre aquest tema en aquesta entrevista a la Kathleen Crawford, directora de càsting de la pel·lícula)
- El projecte, en realitat, té més de 10 anys i en una versió inicial, la trama havia de girar al voltant de dos grangers -en realitat alienígenes-, un dels quals havia de ser el Brad Pitt.
- El personatge del jove amb neurofibromatosi és interpretat per a un malalt de la mateixa malaltia, donat que el Jonathan Glazer no volgué utilitzar prostètics o efectes de maquillatge.