Star Trek (2009) - J.J. Abrams

Després de veure aquesta entretenidíssima pel·lícula de ciència ficció i efectes visuals a dojo em va venir al cap que feia molts anys, però molts, que no veia un cinema d'explosions i acció hipervisual que no em deixés avorrit i amb mal sabor de boca. Ves a saber qui en té la culpa, però la veritat és que des de fa més d'una dècada, els tràilers promocionals d'aquests tipus de films són molt més divertits que les dues hores de metratge que volen vendre.
Hollywood ha forjat una camada de directors/es especialitzats/des en omplir de miratges els fotogrames, alhora que en treien l'essència i la diversió, convertint les cintes en cúmuls d'explosions, píxels esbojarrats i impactes visualts. En el camí, s'hi deixaven dos elements fonamentals del bon cinema, del que et fa venir ganes de tornar-hi: els personatges i el guió.

No ens enganyéssim, els personatges d'aquest retorn als origens d'Star Trek no passarien ni per figurants en una peli de Dreyer, però, si més no, a diferència de qualsevol dels personatges/herois de deixalles fílmiques com Independence Day, Armaggedon o Transformers, aquests no insulten l'intel·ligència de l'espectador ni són elevats a la categoria de mites inteocables amb plànols excessivament amarats de grandesa i, sovint, patriotisme.
I, per una altra banda, el guió és capaç de mantenir la tensió quan no exploten naus, quan no s'esbatussen, quan no hi ha, en definitiva, acció. I així, quan en qualsevol dels films del gènere, als deu minuts, ja estàs embafat d'adrenalina, aquesta Star Trek juga amb habilitat malabarística amb més elements per confeccionar un producte rejovenidor de franquícia que entreté, emociona i diverteix.
I no, millor no comparar-la amb cap de les deu pel·lícules anteriors de la saga...els originals no en sortirien ben parats, paraula de trekkie.