Destroyer (2018) - Karyn Kusama

La Karyn Kusama (després de l'estimulant La invitación) sap que està en un moment dolç de la seva carrera. Ha superat els passos en fals dels seus inicis (Aeon Flux) i la seva etapa televisiva (ha dirigit episodis de Halt and catch fire, Billions, Casual, The man in the high castle, etc.) i la indústria està disposada a recolzar-la. Ha pogut comptar amb un equip tècnic sòlid i amb actors de primera (Nicole Kidman) i segona línia (Scoot McNairy, Tatiana Maslani, Sebastian Stan).

Però la sensació és que aquesta trama detectivesca no funciona prou bé fins que no entra en la seva part resolutiva i que la recompensa final no paga la pena d'haver hagut de suportar una hora i mitja de narració escapçada i excessivament literal, amb certa tendència a la buidor. Se li afegeix un desaprofitament important dels actors i actrius, tots correctes, cap especialment brillant (ni tan sols la Kidman, embotida en sengles maquillatges excessius) potser perquè cap dels personatges, a banda de la protagonista, s'arrapa mínimament a l'interès de l'espectador.

Això sí, quan arriba el tram final, tot pren sentit, la resolució és enginyosa, treballada i molt encertada; molt. Però a un li segueix quedant la sensació que no calia explicar tan pobrament la resta de la pel·lícula per donar-li més valor als últims minuts.