Truffaut i el blanc i negre

Aquesta és la carta que el François Truffaut li va enviar al seu productor, Gerard Lebovici, per tal d'intentar convèncer-lo de que persuadís als seus socis per deixar-li fer la seva següent pel·lícula en blanc i negre.

 

A Gerard Lebovici:

El Festival de Venècia ha entregat recentment el Lleó d'Or a The state of things que en Wim Wenders ha filmat en blanc i negre.

Cada any, en algun lloc del món, un director, aprofitant-se de la seva llibertat creativa, escull filmar en blanc i negre i, pràcticament cada cop, el film constitueix un esdeveniment: The last picture show, Manhattan, Raging bull, Veronika Voss, The elephant man. Cadascun d'aquests treballs demostra que un film en blanc i negre es, en qualsevol cas, un film "en color", ja que mostra, entre el blanc i el negre, una infinitat de grisos que el fam més subtil i més ric.

Va ser amb el meu film en blanc i negre, L'enfant sauvage, que vaig formar equip amb en Néstor Almendros, i és a ell a qui li vaig demanar de fer la fotografia en blanc i negre de Vivement Dimanche!, que rodaré al Novembre.

Vivement Dimanche! intentará tornar a capturar la misteriosa, nocturna i brillant atmosfera d'aquelles comèdies-thriller americanes que solien encantar-nos. Crec que l'ús del blanc i negre ens ajudarà a reviure el seu encant perdut, crec per damunt de tot que ningú en el món aconseguirà mai convence'm de que el blanc i negre és menys cultural que el color!

El color es generalitzà, sistematitzà, esdevingué virtualment obligatori per l'avarícia d'una indústria nerviosa que era incapaç de distribuir les seves estandarditzades produccions a no ser que fos en forma de productes, però aquesta absurda -i no escrita- llei no hauria d'afectar als films que són dirigits amb cura i interpretats per artistes que són reconeguts i admirats tant a casa com a fora.

Les pel·lícules no són llaunes de mongetes. Com les persones, tenen que ser concebudes, rebudes i escrutades una per una.

Aquest és el meu punt de vista, estimat Gérard, que segur que tu comparteixes i que seràs més capaç que jo de justificar davant dels nostres socis.

Atentament,
François.