Coherence (2013) - James Ward Byrkit

3 comentaris

Enginyosa pel·lícula de ciència ficció, aquesta opera prima del James Ward Byrkit. sostinguda sobre un guió molt treballat i astut escrit a quatre mans per ell mateix i l'Alex Manugia.
La rocambolesca història dels estranys fets que provoca la visita d'un cometa trastoca l'esdevenir dels comensals d'un sopar d'amics, [compte, spoiler] obligant-los a enfrontar-se a altres versions de si mateixos, a contemplar altres cares de les seves personalitats.

Estructurada com una fugida endavant a partir d'un fet simbòlic -el passar d'un cometa sempre és un fet simbòlic- la pel·lícula es gaudeix com un joc de pistes, desdoblaments i possibilitats per a explorar, jugant amb els enganys, les sorpreses i, fins i tot, amb els ensurts en alguna part del metratge.

Divertida i entretinguda, i tant. Però, tot i així, més buida del que podria semblar. Tot i que els guionistes trepitgen terrenys interessants al voltant de la personalitat humana [compte, spoiler] (poden les vides separar-se tant a partir d'un simple gest?, ets capaç d'enfrontar-te a altres versions de tu mateix/a?), mai no acaben de voler mullar-se en aquest respecte, acabant amb un desenllaç fàcil i matusser que tira per terra tots els esforços fets en aquesta direcció. Que acabi sent més un entreteniment que alguna cosa seriosa no deixa de ser un cert desencís si tenim en compte l'inspirat punt de partida i nucli de la pel·lícula.

Tot i així, el guió està tan ben filat, tan ben portat, que fins i tot una pel·lícula que juga al voltant de la paradoxa del gat de Schrödinger és capaç de dur l'espectador de la mà fins al final sense que es perdi i sense ser tampoc excessivament literal, obvi, pueril en les seves explicacions. A més, la direcció és prou eficaç en aquest sentit, també. I així és capaç, càmera en mà, de retratar de forma molt verídica un sopar distès entre amics, capturant perfectament el to de la vetllada.

D'aquesta manera, Coherence no és una pel·lícula difícil d'entendre. És una pel·lícula de trama complicada però de narrativa planera i fàcil de seguir. Allà on Enemy del Denis Villeneuve, Carretera perduda del Lynch, El año pasado en Marienbad del Resnais o qualsevol altra pel·lícula directament concebuda per fer-te trencar la closca són volgudament complicades, complexes, no volen donar les pistes a l'espectador, Coherence no vol que aquest es perdi en cap moment i l'acompanya de manera amistosa (i mereixedora del premi al millor guió en l'edició del Festival de Sitges de l'any passat) al llarg del seu minutatge.


Trivial d'obres d'art (I)

8 comentaris
Si el cinema és el setè art, quan en una pel·lícula hi trobem alguna obra d'art que pren importància ens trobem davant d'una mena de capses xineses. D'art en el cinema se n'ha parlat molt, però algunes peces, algunes obres, juguen un paper molt particular en les pel·lícules a les que surten.

Així que no tenim massa clar si cal saber d'art o de cinema per jugar a aquest trivial en el que hi trobareu, precisament, obres d'art que surten a pel·lícules força conegudes. Es tracta, doncs, d'endevinar la pel·lícula.
Respostes als comentaris.

1. ______________________________________________________________________________


2. __________________________________________________________


3. ______________________________________________________________________________

4. ______________________________________________________________________________

5. ______________________________________________________________________________

6. ______________________________________________________________________________

7. ______________________________________________________________________________

8. ______________________________________________________________________________

9. ______________________________________________________________________________

10. ______________________________________________________________________________

30 directors de cine insultant a altres 30 directors de cine

2 comentaris

Els egos dels directors de cinema, de tant en tant, es desboquen i comencen a parlar d'altres colegues directors. Això és el que han recopilat els de Crityrion i ens ha deixat amb cara de no creure'ns-ho.
Aquí teniu 30 insults d'un director cap a un altre. Quins són els vostres favorits?

 1. Francois Truffaut on Michelangelo Antonioni:
“Antonioni is the only important director I have nothing good to say about. He bores me; he’s so solemn and humorless.”

2. Ingmar Bergman on Michelangelo Antonioni:
“Fellini, Kurosawa, and Bunuel move in the same field as Tarkovsky. Antonioni was on his way, but expired, suffocated by his own tediousness.”

3. Ingmar Berman on Orson Welles:
“For me he’s just a hoax. It’s empty. It’s not interesting. It’s dead. Citizen Kane, which I have a copy of — is all the critics’ darling, always at the top of every poll taken, but I think it’s a total bore. Above all, the performances are worthless. The amount of respect that movie’s got is absolutely unbelievable.”

4. Ingmar Bergman on Jean-Luc Godard:
“I’ve never gotten anything out of his movies. They have felt constructed, faux intellectual, and completely dead. Cinematographically uninteresting and infinitely boring. Godard is a fucking bore. He’s made his films for the critics. One of the movies, Masculin, Féminin, was shot here in Sweden. It was mind-numbingly boring.”

5. Orson Welles on Jean-Luc Godard:
“His gifts as a director are enormous. I just can’t take him very seriously as a thinker — and that’s where we seem to differ, because he does. His message is what he cares about these days, and, like most movie messages, it could be written on the head of a pin.”

6. Werner Herzog on Jean-Luc Godard:
“Someone like Jean-Luc Godard is for me intellectual counterfeit money when compared to a good kung-fu film.”

7. Jean-Luc Godard on Quentin Tarantino:
“Tarantino named his production company after one of my films. He’d have done better to give me some money.”

8. Harmony Korine on Quentin Tarantino:
“Quentin Tarantino seems to be too concerned with other films. I mean, about appropriating other movies, like in a blender. I think it’s, like, really funny at the time I’m seeing it, but then, I don’t know, there’s a void there. Some of the references are flat, just pop culture.”

9. Nick Broomfield on Quentin Tarantino:
“It’s like watching a schoolboy’s fantasy of violence and sex, which normally Quentin Tarantino would be wanking alone to in his bedroom while this mother is making his baked beans downstairs. Only this time he’s got Harvey Weinstein behind him and it’s on at a million screens.”

10. Spike Lee on Quentin Tarantino (and the “n-word” in his scripts):
“I’m not against the word, and I use it, but not excessively. And some people speak that way. But, Quentin is infatuated with that word. What does he want to be made — an honorary black man?”

11. Spike Lee on Tyler Perry:
“We got a black president, and we going back to Mantan Moreland and Sleep ‘n’ Eat?”

12. Tyler Perry on Spike Lee
“Spike can go straight to hell! You can print that… Spike needs to shut the hell up!”

13. Clint Eastwood on Spike Lee:
“A guy like him should shut his face.”

14. Jacques Rivette on Stanley Kubrick:
“Kubrick is a machine, a mutant, a Martian. He has no human feeling whatsoever. But it’s great when the machine films other machines, as in 2001.”

15. Jacques Rivette on James Cameron (and Steven Spielberg):
“Cameron isn’t evil, he’s not an asshole like Spielberg. He wants to be the new De Mille. Unfortunately, he can’t direct his way out of a paper bag. “

16. Jean-Luc Godard on Steven Spielberg:
“I don’t know him personally. I don’t think his films are very good.”

17. Alex Cox on Steven Spielberg:
“Spielberg isn’t a filmmaker, he’s a confectioner.”

18. Tim Burton on Kevin Smith (after Smith jokingly accused Burton of stealing the ending of Planet of the Apes from a Smith comic book):
“Anyone who knows me knows I would never read a comic book. And I would especially never read anything created by Kevin Smith.”

19. Kevin Smith on Tim Burton (in response to “I would never read a comic book”):
“Which, to me, explains fucking Batman.”

20. Kevin Smith on Paul Thomas Anderson (specifically, Magnolia):
“I’ll never watch it again, but I will keep it. I’ll keep it right on my desk, as a constant reminder that a bloated sense of self-importance is the most unattractive quality in a person or their work.”

21. David Gordon Green on Kevin Smith:
“He kind of created a Special Olympics for film. They just kind of lowered the standard. I’m sure their parents are proud; it’s just nothing I care to buy a ticket for.”

22. Vincent Gallo on Spike Jonze:
“He’s the biggest fraud out there. If you bring him to a party he’s the least interesting person at the party, he’s the person who doesn’t know anything. He’s the person who doesn’t say anything funny, interesting, intelligent… He’s a pig piece of shit.”

23. Vincent Gallo on Martin Scorsese:
“I wouldn’t work for Martin Scorsese for $10 million. He hasn’t made a good film in 25 years. I would never work with an egomaniac has-been.”

24. Vincent Gallo on Sofia (and Francis Ford) Coppola:
“Sofia Coppola likes any guy who has what she wants. If she wants to be a photographer she’ll fuck a photographer. If she wants to be a filmmaker, she’ll fuck a filmmaker. She’s a parasite just like her fat, pig father was.”

25. Vincent Gallo on Abel Ferrara:
“Abel Ferrara was on so much crack when I did The Funeral, he was never on set. He was in my room trying to pick-pocket me.”

26. Werner Herzog on Abel Ferrara:
“I have no idea who Abel Ferrara is. But let him fight the windmills… I’ve never seen a film by him. I have no idea who he is. Is he Italian? Is he French? Who is he?”

27. David Cronenberg on M. Night Shymalan:
“I HATE that guy! Next question.”

28. Alan Parker on Peter Greenaway (specifically The Draughtsman’s Contact):
“A load of posturing poo-poo.”

29. Ken Russell on Sir Richard Attenborough:
“Sir Richard (‘I’m-going-to-attack-the-Establishment-fifty-years-after-it’s-dead’) Attenborough is guilty of caricature, a sense of righteous self-satisfaction, and repetition which all undermine the impact of the film.”

30. Uwe Boll on Michael Bay:
“I’m not a fucking retard like Michael Bay.”

La Jodie Foster cantant quan era petita a la TV francesa

Cap comentari

Que la Jodie Foster té talent per afartar-se'n, ja ho sabíem. Que el talent el portava, com si diguéssim, de sèrie, també. Però el que no sabíem (la Neus Carbonell ens ho ha descobert) és que va gaudir d'una certa popularitat a França quan era petita, tot cantant temes com aquest Je t'attends depuis la nuit de temps.
Va ser el 26 de Novembre del 1977 quan va aparèixer en el programa de la TV francesa anomenat Numéro Un i va encisar mitja França.




Sabem que alguns de vosaltres sou tan fans de la Jodie que no sereu capaços d'admetre que la realització és lamentablement setentera, però sabem que tampoc no us importa, oi que no? 

Si més no, deixeu-nos especificar que va fer-se popular amb aquesta cançó perquè formava part de la banda sonora d'una pel·lícula en la que la pròpia Foster actuava i que es deia Moi, fleur bleue. Si fins i tot se'n va editar un disc senzill!



I ara us deixem estar tranquils, que sabem que us faltarà temps per començar a visitar polsoses botigues de vell a la recerca d'algun exemplar d'aquest vinil tan preuat.

Trivial: Actors irreconeixibles #3

5 comentaris
Sempre costa més trobar fotos "estranyes" d'actors que d'actrius, però tot i així ja portem tres edicions dels trivials irreconeixibles d'actors.
Ja sabeu com va: Feu les vostres apostes numerades als comentaris.

1. __________________________________________________

2. _____________________________________________________

3. _________________________________________________________

4. ______________________________________________________________

5. _______________________________________________________

6. __________________________________________________________

7. ___________________________________________________________

8. ________________________________________________________

9. _______________________________________________________

10. __________________________________________________

American Horror Story: Freak show 4x01

2 comentaris

Acaba d'arrencar la quarta temporada d'aquesta sèrie que ha aconseguit el favor del públic i de part de la crítica amb les seves històries macabres i dins l'univers de l'horror, tan poc present en les sèries de ficció televisives.

Vist el primer episodi d'aquesta quarta temporada, aquestes són les nostres primeres impressions:
- El pallasso fa molt de "juju": Caldrà veure si el gestionen bé, doncs el Falchuck i el Murphy són experts en gastar ràpidament les seves cartes més poderoses.
- L'arc argumental pot ser molt ric: Les diferents vessants de l'escenari escollit -un circ de freaks- poden donar molt de joc i proposar interessants variants temàtiques. Des de la passió pel show business i l'obsessió per estar sota els focus i convertir-se en estrella fins a la definició del monstre com a allò aberrant (qui és més monstre, el deforme o aquells que miren al deforme des de la seguretat de la barrera?), passant per la dualitat absoluta d'un personatge principal o la vessant sexual d'un altre.
- La Jessica Lange té camp per córrer: Probablement sigui l'última temporada que podran comptar amb ella, i és inevitable pensar que la sèrie no seria on és sense ella, sense el seu retorn i els seus personatges absolutament magnètics. Aquí serà tant protagonista o més que en les anteriors. I si a sobre la deixes cantar una peça de Bowie...
- L'star system propi continua: Aquesta meravellosa idea de tenir els mateixos actors interpretant diferents personatges té tots els avantatges d'un star system.
- La Kathy Bates pot ser la carta a jugar: A mitja temporada, quan la sèrie necessiti una embrenzida cap al crescendo final, tenir una actriu de la talla de la Bates pot garantir episodis als que no els hi calgui res més que donar-li espai a ella.
- La fórmula funciona: Des del primer capítol sembla clar que la fórmula que ha vingut funcionant es duplicarà en quantitat (no sabem si en qualitat). Així tindrem encara més escenes malsanes, més terror, més espant, i més escenes ampulosament filmades amb diferents objectius i lents.

Seguirem atents a com evoluciona, tot esperant que no defalleixi com ho va fer la tercera, en un impossible cúmul d'absurditats i manca de direcció.

Pòster txec de 'Els caçafantasmes'

Cap comentari
De pedra ens hem quedat en veure aquest pòster de 'Els caçafantasmes' fet a Txèquia! Ni el reconeixíem, en un principi. (L'hem trobat en aquest blog).

Què us sembla? Original o no? :D


Les (poc vistes) preses falses del Humphrey Bogart

Cap comentari

Que sigui un mite del cinema no vol dir que totes les preses li sortissin bé a la primera. Aquí teniu un material molt poc vist del Humphrey Bogart: les seves preses falses, allò que els anglesos en diuen bloopers. Ei, que no deixarem d'adorar-lo per això, no? Ans al contrari!

Les màquines del temps més famoses del cinema

Cap comentari
Ara mateix, pagaríem molts diners per poder tenir a mà una màquina del temps. Confessió: no la faríem servir pel bé de l'humanitat sinó pel nostre, viatjant fins al passat Divendres per la tarda (i així seguiriem en bucle cada cop que tornéssim a arribar a Dilluns).

Hi ha places lliures, qui s'apunta? I, més important: quina màquina fem servir?

El tiempo en sus manos (The time machine, George Pal, 1960)

El experimento Philadelphia (The Philadelphia experiment, Stewart Raffill, 1984)

El final de la cuenta atrás (The final countdown, Don Taylor, 1980)

La máquina del tiempo (The time machine, Simon Wells, 2002)

Regreso al futuro (Back to the future, Robert Zemeckis, 1982)

Las alucinantes aventuras de Bill y Ted (Bill & Ted's Excellent Adventure, Stephen Herek, 1989)

Primer (Shane Carruth, 2004)

Austin Powers 2: La espía que me achuchó (Austin Powers: the spy who shagged me, Jay Roach, 1999)

Terminator (James Cameron, 1984)

Doce monos (Twelve monkeys, Terry Gilliam, 1995)

Los pasajeros del tiempo (Time after time, Nicholas Meyer, 1979)


El muelle (La Jetée, Chris Marker, 1962)

Jacuzzi al pasado (Hot tub time machine, Steve Pink, 2010)

Austin Powers: La espía que me achuchó (Austin Powers: The spy who shagged me, 1999, Jay Roach) (Gràcies, Sandra Prat, pels aclariments!)

Austin Powers en Miembro de oro (Austin Powers in Goldmember, Jay Roach, 2002)

Looper (Ryan Johnson, 2012)

Código fuente (Source code, Duncan Jones, 2011)

Los cronocrímenes (Nacho Vigalondo, 2007)

El sonido del trueno (A sound of thunder, Peter Hyams, 2005) (¡Gracias, Antonio Torrubia!)

Seguridad no garantizada (Safety not guaranteed, Colin Trevorrow, 2011) (Gràcies, David Canto!)

(Tal com ens ha comentat el Marcos Muñoz i l'Antonio Torrubia, hi ha diverses pel·lícules de la sèrie Doctor Who estrenades en cinema)

Star Trek IV (Leonard Nimoy, 1986) (Tal com ens recorda el Joan Margarit, l'Enterprise escomet una maniobra "tira-xines", convertint-se en màquina de viatjar en el temps)

(Tal com ens ha recordat la Roser Navarro, el Doraemon té una màquina del temps que fa servir en vàries de les seves versions cinematogràfiques!)

Si en trobeu a faltar alguna, dieu-nos-ho, que l'afegirem en nom vostre!