Sin tregua (End of watch, 2012) - Kevin Ayers
Vigorosa, trepidant i musculosa, aquesta pel·lícula de policies, molt més convincent i honesta que l'enorme majoria de les seves companyes de gènere. Basa la seva solidesa en defugir els tòpics sobre companys de patrulla per aprofundir en la relació d'ambdós protagonistes (un notable Jack Gyllenhaal i el Michael Peña) i fer-los creïbles de manera honesta, sense evitar les arestes, sense suavitzar ni simplificar els caràcters. Segurament és aquesta la millor basa d'una peli adrenalínica, directa i punyent, que no té vergonya d'ensenyar les misèries d'una parella de policies que, lluny de ser herois, tampoc no són dibuixats com uns despietats malparits amb ganes de brega. Són humans i es percep.El vigor l'aporta una realització accelerada, retallant trossos de suposat 'found footage' que, tot i que li aporta energia, acaba no sent més que un destorb al cap dels minuts, però això es veu compensat per un augment notable del sentit dramàtic, un cop els dos protagonistes han estat degudament introduïts i la pel·lícula els ha donat temps per mostrar-nos la seva relació.
No deixa de tenir, és cert, alguna mancança evident, com la d'uns antagonistes amb més entitat que la de la banda de mexicans a la que s'enfronten, però el to general és sòlid, vibrant, i t'arrapa a la cadira cada cop amb més força a mesura que avança la trama.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
2 comentaris :
Molt bona. Molt directa i sense floritures. Com si fos un reality tipus "Cops", però ben filmat. Molt bé els actors, el ritme... Bona peli de gènere, en definitiva.
En aquests moments Steven Seagal és assegut al terra plorant i cremant les cintes de la seva merda de reality de polis. La Bigelow li passa les cintes i plora amb ell.
JAJAJA!!! Ben vist. M'he imaginat la imatge que proposes :D
Publica un comentari a l'entrada