El molino y la cruz (Mlyn I Krzyz, 2011) - Lech Majewski

Un quadre animat, això és el que és, literalment, El molino y la cruz. La pintura en qüestió és "Crist carregant la creu" del Pieter Brueghel i, mitjançant tècniques digitals, arrenca els personatges principals de la tela per portar-los a un llampant primer pla de carn i ossos i deixant el 'decorat' com a llenç impertorbable al damunt del qual Majewski els recol·loca per poder entendre la història que hi ha al darrera.

Majewski situa la crucifixió de Crist a la Flandes de 1564, l'any en el que el propi Brueghel (Rutger Hauer) a pintar el quadre, per fer una estranya barreja històrica en la que els romans passen a ser espanyols (durant l'ocupació d'aquests, executant els seus cavallers les ordres represives de la poderosa Inquisició) i de la que el pintor és testimoni junt amb el seu amic i col·leccionista d'art Nicholas Jonghelinck (Michael York) de l'escena mística, capturant els elements que configuraran la seva obra i ubicant-los estratègicament en el llenç.

Assistim al patiment reflexiu de la verge Maria (Charlotte Rampling), així com al de Jesús, a la traició de Judes i, per damunt de tot, a l'observació divina del moliner de Flandes, personatge que juga el rol de Déu en el quadre de Brueghel i que té el poder per aturar el temps i permetre a l'artista retratar l'escena per la posteritat.

Hipnòtica, contemplativa, extremadament bella, El molino y la cruz ens regala alguns dels moments visuals més encisadors del cinema recent en una pel·lícula en la que la trama no importa, doncs estem davant d'un veritable quadre en moviment, un quadre extremadament bell.