El lamentable rap del Resines a la gala dels Goya

Diuen que qui fa el que pot no està obligat a més. No tinc cap dubte, en aquest cas, que el Resines va fer el que va poder. El que passa és que, habitualment, el que pot fer el Resines és poc, molt poc. I tampoc li calia massa, només estudiar-se quatre ratlles de text per poder rapejar en la gala dels Goya del passat Diumenge.
Hi van sortir, presentats pel Langui, quatre actors espanyols de renom. Molts d'ells no tenien cap gràcia rapejant. Però això és igual, no se'ls hi exigeix que tinguin allò que en diuen "flow". Però si més no se sabien la lletra que havien de rapejar. El Resines ni això.
Un dels actors, a gust d'un servidor, més sobrevalorats del cinema actual espanyol, repetint paper un cop i un altre i encarnant el tòpic més insidiós (i injust) de l'espanyol dropo i deixat que viu de rendes.
Aquí us deixo amb l'actuació estel·lar de l'Antonio Resines i el seu rap incoherent (la seva intervenció comença al minut 2:15, però recomanem veure el rap sencer per poder comparar).



Trist, oi? Doncs mira, aquesta altra gent, en sentir el rap del Resines i no entendre'l, se'ls va acudir que potser el que estava fent és dient-lo a l'inrevés intencionadament, com amagant un missatge satànic o alguna cosa així. Van fer la prova i aquí en teniu el resultat:



Res, que ni a l'inrevés se l'entén.

Per cert, si la vostra fòbia cap al Resines és tan gran com la meva, crec que gaudireu molt d'aquest blog (que m'ha descobert l'amic David Bibiloni) en el que es busca a famosos que "ressinegen", és a dir, que fan sempre de sí mateixos.