Kimi (2022) - Steven Soderbergh

Entretinguda i encertada pel·lícula, l'última del Soderbergh, director de carrera erràtica però que sempre té aquell punt d'interès que fa merèixer veure les seves creacions. Aquí segueix a l'Angela Childs (Zoë Kravitz), encarregada de repassar i corregir els errors d'interpretació de Kimi, una mena d'Alexa o Siri, des del seu apartament, un del que no pot sortir per agorafòbia extrema. 

L'Angela revisa els àudios dels usuaris que, havent-li demanat alguna cosa a l'assistent Kimi, van ser malinterpretats, i prova així de millorar l'algoritme. La trama s'inicia quan l'Angela descobreix, en un dels àudios, un crim que posa en joc la reputació de la companyia, a poques setmanes de sortir a borsa. I a partir d'aquí, un thriller enginyós i ben portat, molt humà, i ple (pleníssim) d'homenatges (o còpies?) a Hitchcock i a DePalma (quan aquest homenatjava —o copiava?— a Hitch), tensió i intriga al voltant d'una tímida crítica a la tecnologia algorítmica d'assistents i gestió de dades privades.

Soderbergh no ha entregat el seu millor film, però sí un que es pot gaudir enormement i que està molt per damunt de la majoria d'estrenes digitals a les plataformes d'aquests dies.