Katmandú, un espejo en el cielo (2011) - Iciar Bollaín

Basant-se lliurement en un llibre autobiogràfic, la Icia Bollaín ens explica la història de la Laia, una jove de Barcelona que se'n va al Tibet a fer de professora, intentant canviar el món, provant de donar més oportunitats a uns nens atrapats en una cultura de castes, limitacions i costums que li són al·liens.
És doncs, una història de lluita contra el prestablert, però també contra els propis prejudicis i el desconeixement d'una cultura llunyana, sovint estereotipada. En el seu intent de donar una educació decent als nens de les zones més marginades de Katmandú, la Laia ha de barallar-se una burocràcia corrupta, amb la incomprensió, amb el destí prefixat d'uns infants abocats a treballar des de ben petits i a no poder escollir.

La Verónica Echegui - la Juani del Bigas Luna- s'esforça molt en donar volada a un personatge no massa ben dibuixat. Ella se'n surt, però no sembla que el guió li doni massa fluidesa ni sentit comú al personatge de la Laia. És aquest guió, probablement, la part menys encertada d'una pel·lícula molt digna i interessant, en la que la trama no acaba d'agafar l'embranzida necessària per arribar a trasbalsar, però que si és perfectament capaç d'emocionar en moments concrets, gràcies, molt sovint, a l'encertada actuació de la Echegui.