La peli de ... David Soler

Fa molts i molts anys, quan encara no es parlava de les xarxes socials, hi havia una enorme comunitat d'amants del cinema anomenada DivxClasico. Allà vaig conèixer un munt de gent encantadora que a més em va ensenyar molt sobre cinema. Un d'ells va ser el David Soler, a qui fa poc vaig poder "desvirtualitzar" i així poder compartir en viu la nostra passió pel cinema o per l'esport. A ell també li vaig voler demanar, com anteriorment a l'Oriol Llevat, que ens expliqués quina era la seva peli favorita o especial, i els motius. Aquest n'és el resultat.

Ja fa un dies que el Marc em va proposar de col•laborar amb L'última projecció dins d'una sèrie que vol encetar d'escrits fets pels seus amics on expliquem quina és la nostra peli preferida, el perquè i que és el que sentim al veure-la.

Al llegir la seva proposta no vaig dubtar ni un segon en acceptar. Com tampoc vaig dubtar ni un segon en sobre quina pel•lícula escriuria: The Godfather II
El motiu d'escollir aquesta obra és ben senzill: The Godfather és una obra mestra, però crec que The Godfather II és l'OBRA MESTRA del cinema.

Ambdues pel•lícules em porten de nou a quan jo era petit, potser encara estava entrant en l'adolescència, un temps en el que la relació amb el meu germà gran era difícil, suposo que degut a les tensions de l'edat.

Us dic aixó perque un dia ell va començar a interessar-se pel cinema i va començar a agafar VHS de la biblioteca. I com que  jo sempre havia estat de petit molt televident, vaig començar a veure les pel•lícules que portava amb ell i vam trovar una afició que compartíem i que seguim compartint. De les primeres que vam veure van ser The Godfather I i II.

Però aquest no és l'únic motiu pel qual aquesta(es) pel•lícules em porten a quan era nen-adolescent. Per un motiu o altre, fent salts i variacions del meu nom, al final a l'escola em va quedar el sobrenom de Vito. No sabeu el que em va xocar que el personatge de Marlon Brando / Robert deNiro també es diguès així.

Deixant de banda els fets més personals, per què he escollit The Goodfather II en lloc de la primera part?

• Perquè és una pel•lícula en la que els personatges es mouen per ambició, enveja o venjança. Cosa que els fa a tots molt interessants. Fins i tot el germà que tothom pensa que es curt de gambals, un inútil, (Fredo) és capaç de vendre al seu germà Michael, al capo de la família, per a escalar posicions i sentir-se més important.
• Les actuacions de tot i cada un dels actors són sublims. John Cazale (Fredo Corleone), Diane Keaton (Kay Corleone), Talia Shire (Connie Corleone) i Lee Strasberg (Hyman Roth) estan fantàstics. Però Robert De Niro (jove Vito Corleone),  Al Pacino (Don Michael Corleone) i Robert Duvall (Tom Hagen) trobo que estan espectaculars. Però sobretot, el que la fa més gran encara, és com en aquesta segona part Francis Ford Coppola ens va mostrant intercaladament la formació i creixement de la família Corleone a mans de Vito (Robert deNiro) i la destrucció de la mateixa pel seu fill Michael (Al Pacino).

Pocs anys desprès la Paramount va treure la genial edició especial 25 Aniversari, en la que les dues primeres parts estaven ordenades cronològicament. Com no podia ser de d'una altra manera la vam comprar el mateix dia que sortia a la venda. Crec que deuen ser els VHS més vistos a casa meva. No paràvem de posar-los una i altra vegada gaudint de la història de la família Corleone.

David Soler