La peli de... l'Oriol Llevat
D'entre les moltes coses que jo li haig d'agrair a Internet i a les xarxes socials hi ha una de molt especial, que és haver-me donat la oportunitat de conèixer a l'Oriol Llevat. A ell li pertoca el (discutible) honor d'inaugurar aquesta nova secció en el bloc, en la qual tinc depositades moltes esperances. El plantejament és molt simple: els meus amics i coneguts escriuen unes poques ratlles explicant-me quina és la seva peli favorita, especial, aquella que els va marcar o, simplement, aquella que significa alguna cosa important per a ells/es.Aquí teniu doncs... La peli favorita de l'Oriol Llevat!
Per mi és un gran honor poder participar en aquest nou bloc de cinema del meu amic Marc, i més si em demana que comparteixi quina va ser la pel·lícula que més em va marcar de petit, i de la que al mateix temps, en guardo millor record.
Si hi ha una pel·lícula que hagi vist més de 30 cops i de la que em sé tots els seus diàlegs, és "Selles de Montar Calentes" d'en Mel Brooks. Per, mi, una de les millors comèdies que s'hagin fet mai, i amb un humor gens propi de l'època. Parlo de l'any 1974.
Possiblement hi jugui un paper important el fet de que sempre la veia amb el meu germà mitjà, i que al acabar de veure la pel·lícula, els dos repetíem les millors escenes. La nostra preferida era el moment en que el Gene Wilder es bufava els dits abans de disparar amb les seves pistoles.
L'argument no té pèrdua: Un governador local vol destruir un poble per poder fer passar el ferrocarril per les seves terres. Amb aquesta operació pretén cobrar una bona comissió. Per aconseguir-ho nomena Sheriff a un afro-americà tot esperant el rebuig general dels habitants i provocar així la seva marxa. Les reaccions i les diferents situacions són d'allò més divertides. Això sí, el millor és el final de la pel·lícula (parlo dels darrers 20 minuts) del tot inesperat, i per mi, el més original que hagi vist mai.
En Mel Brooks va fer una altra gran película aquell any: "El Jovencito Frankestein", però després d'aquestes dues gran obres mestres, va caure en la comèdia fàcil i va acabar fent parodies tant mediocres com Robin Hood i Dràcula.
Per concloure us deixo la frase més famosa del bo d'en Mel: "it's good to be the King" d'una altra gran película seva: "The History of the World. Part I". Mai va haver-hi una segona part...
Oriol Llevat
Oriol Llevat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
3 comentaris :
Bon post! Tot i que la conec, per desgràcia no he tingut oportunitat de veure-la, i me n'has fet venir moltes ganes. A veure si la trobo per algun lloc.
HOla!
Algú sap on aconseguir la versió en català??
Gràcies
Ei, Oriol!
Li he consultat al Joan i la Carme de la botiga The Cine i aquesta ha estat la resposta:
TEMA PELI DE MEL BROOKS: XUNGU!
Crec que amb el doblatge en català no es va editar. Jo tinc a casa l’edició del 2001 en DVD (no sé si cópia o original) i sé que no estava en català.
De totes maneres, encara que el dvd estigui descatalogat per la distribuidora, crec que pot trobar una copia (AUDIO EN MONO I NO EN CATALÀ) a DVDGO.
No obstant, també he vist que una altre distribuidora (Llamentol) de títols clàssics i algunes rareses ha tornat a editar la peli aquest mes (també sense doblatge català) però amb so DOLBY DIGITAL 2.0 i amb imatge 16:9. M’he possat en contacte amb ells sense sort. Pots trobar-lo a l’FNAC
Em sap greu no poder-te ajudar més.
Publica un comentari a l'entrada