Never let me go (2010) - Mark Romanek

Aquesta és la història de tres nens, la Kathy, el Tommy i la Ruth, internats en un col·legi especial. El col·legi és especial i ells, com a éssers humans, també ho són: han estat "creats" per a una única finalitat, convertir-se en donants d'òrgans.
Són per tant, éssers humans amb data de caducitat, predestinats a morir joves per salvar a altres. La seva vida té unes fronteres molt ben delimitades.

Aquesta és la premissa d'aquesta elegant pel·lícula del Mark Romanek, basada en la novel·la del Kazuo Ishiguro (autor també de The remains of the day, adaptada al cinema ara ja fa una bona colla d'anys en aquella esplèndida pel·lícula del James Ivory amb la Emma Thompson i l'Anthony Hopkins) que explora precisament aquests límits imposats en l'existència d'aquests joves.

Sòbria, sense concessions, sense artificis -amb una elegància més pròpia d'un cinema més clàssic- Romanek filma una implacable i trista història d'amistat i d'amor en un context de ciència ficció realment interessant.

És una pena però, que Romanek decideixi abandonar tan sucós plantejament sci-fi per acostar-se als personatges. És veritat que això el lloa com a cineasta seriós i creïble -allunyant-se potser de trames més properes al suspens o a l'acció, com va fer el Michael Bay a The island- però el potencial de la premissa és tan gran que un no pot evitar lamentar el suc que se li podria haver tret.

En qualsevol cas, el Mark Romanek, que ja ens havia sorprès gratament convertint al Robin Williams en un assassí despietat a One hour photo (Retratos de una obsesión), ens proposa una història molt humana, d'una fredor desmembrant i d'una tristor extrema, fent que veure-la es converteixi, d'alguna manera, en una lluita constant per contenir les llàgrimes, que Romanek evita provocar burdament però que et convida a tenir preparats els kleenex durant tot el metratge.