La peli de... Noemí Roig

Hi ha pel·lícules especials, que ens toquen profundament, ja sigui per la peli en sí, ja sigui pel moment en que la veiem, i ens deixen marques indelebles dins nostre. Avui us deixaré amb la peli triada per la Noemí Roig (tal com abans van venir les de l'Oriol Llevat i el David Soler). Però, a més, aquest post significa l'anunci oficial de la incorporació de la Noemí com a redactora oficial i habitual del blog, amb la qual cosa, a partir d'avui mateix, podreu llegir posts tant d'un servidor com d'ella. La seva passió pel cinema i els seu profund coneixement de l'art aportarà a aquest blog el criteri i el rigor del que, indubtablement, anava fins ara tan mancat
Així doncs, aquí teniu la peli de la Noemí.


És molt estrany triar només una peli d’entre totes les que he vist, que sigui molt significativa. La veritat és que porto uns dies donant-li voltes i he tingut molts, però molts dubtes.
Dubto perquè el cine sempre ha estat una cosa com excepcional, de petita no hi anava gaire i suposo que per això, quan estudiava es va convertir en una part molt important de la meva vida, anava al cine sempre que podia i a més l’estudiava a la facultat així que al final he vist centenars de pelis, però tot va començar amb Star Wars.

Quedaria molt guay triar La guerra de las galaxias (com es deia abans) com a la meva peli especial, però la vaig veure quan era tan petita que no em vaig enterar de res. L’únic que recordo és el meu germà al•lucinat rememorant escenes i jo responent “ja no me’n recordo” . :-)

En definitiva, triar no ha estat gens fàcil, però després de pensar-ho molt he escollit la primera peli que em va impressionar, i  la guanyadora és:  Cristal Oscuro.
Tenia uns 10 anys quan la vaig veure al cine i, literalment, vaig al•lucinar.

Cristal Oscuro és una peli de fantasia protagonitzada totalment per titelles, la va dirigir Jim Henson (el pare dels teleñecos) i Frank Oz (conegut per ser la veu de Yoda a Star Wars)... tot està connectat en aquest post :-)

L’argument és complicadament fantàstic i impossible de resumir, però és pot dir que hi surten éssers savis i bondadosos i d’altres malvats i cruels, tots ells interconnectats pel destí i que depenen d’un petit elf i d’un viatge ple d’aventures per trobar un tros de cristall i canviar el món.

Al cine vaig pensar que allò era el més fantàstic que havia vist mai, vaig riure, passar por i molts nervis també (el final em va semblar trepidant llavors) i sé que vaig sentir-me molt feliç al sortir del cine!
Al dia següent la vaig explicar al col•legi, interpretant les escenes i fent “corrillo” a l’hora del pati: em va encantar poder explicar una cosa tan increïble als meus amics i potser d’allà em venen les ganes d’explicar histories.

És una peli que recomano a tothom amb una ment oberta a la ciència ficció i la fantasia. Cal dir que la peli no aguanta massa bé el pas del temps i que quan la vaig tornar a veure fa poc vaig riure molt al veure que als titelles se’ls veien els fils. Però bé, això també la converteix en una peli tota especial.