La peli de... Carles Roca Font

Tothom té una peli especial, una pel·lícula que et toca, et trasbalsa, et canvia -fins i tot- la vida. No té perquè ser la millor, no té perquè ser una obra mestra. Potser no és més que això, una peli especial, arrelada a unes circumstàncies o, potser, a unes persones determinades. I cadascú té la seva. Ja tenim una llista important de pel·lícules "favorites", entre les que hi figuren La huella, El padrino II, Sillas de montar calientes, Cristal oscuro, La soga, Poltergeist i Moulin Rouge. Com veieu, veritables joies del cinema de tots els temps i de tots els gèneres.
Avui a aquesta llista se li afegeix la peli del Carles Roca Font, una gran persona a la que vaig conèixer ja fa un parell d'anys per les xarxes socials, a la que li encanta el cinema, que té un multipremiat blog per aprendre anglès i que, a més, a publicat un llibre darrerament.
És un veritable plaer saber quina és la peli del... Carles Roca Font.


Durant un temps vaig ser un fan obsessiu de Julio Medem. Els seus cinc primers llargmetratges em van marcar, els vaig trobar trencadors, originals, genials...després...uf, millor no parlar-ne.

"La ardilla roja" va ser la seva segona pel·lícula i la primera que va escriure Medem al 100%, ja que "Vacas" l'havia escrit amb Michel Gaztambide. No crec que hagi vist una pel·li més vegades i he de reconèixer que cada vegada que la veig hi trobo alguna cosa, un detall que se m'havia escapat en anteriors visualitzacions.

Tècnicament té mancances degut al pressupost i probablement a la inexperiència. Sempre dic que si Medem hagués fet aquesta pel·li més endavant, encara hagués sigut més bona.

"La ardilla roja" és una història que gira entorn l'engany i a les expectatives que tenim a la vida. És molt més complexe del que sembla. És molt psicològica i tramposa. És una espècie de conte que barreja molts elements d'una manera fascinant, quasi màgica i sempre sorprenent. Jo la veig com un homenatge a la figura de la dona a la nostra societat i un clar al·legat contra el masclisme, representat pel taxista que interpreta Karra Elejalde. Emma Suárez, la indiscutible musa de Medem, és l'autèntica protagonista de la pel·lícula i es menja la càmera interpretant una misteriosa jove a qui li agrada jugar amb la gent. L'altre protagonista és Jota (Nancho Novo), un jove que al principi de la pel·lícula intenta suïcidar-se i que després s'inventa una espècie de road-trip amb la Lisa...o era la Sofía?

Bé, no m'agradaria desvetllar més sobre aquest gran clàssic modern que probablement va ser més admirat fora de les fronteres del seu país d'origen. Pels que no l'hagueu vist, gaudiu-la sense haver llegit de què va. Doneu-li una oportunitat! i els que ja l'heu vist i penseu que estic exagerant, torneu-la a veure i gaudiu d'una pel·li fresca, plena de detallets i que...no és el que sembla!



Si vols saber quines són les altres pelis favorites dels nostres lectors, passa't per aquí.