Melancolia (Melancholia, 2001 - Lars Von Trier)

1 comentari


Comencem pel principi: Lars von Trier és un d’aquests directors que tot aquell que es consideri amant del cinema ha de seguir atentament i no perdre’s res del que faci.

Pot agradar més o menys però és un dels autors que millor coneix el llenguatge cinematogràfic i és capaç de posar totes les seves eines i tècniques al servei d’una història, ja sigui bona, boníssima o terrible (en algunes ocasions).

He de confessar que hi ha pelis seves que no suporto, però amb Dogville es va guanyar la meva eterna admiració. No importa res del que faci o digui després d’aquella peli, ja em té convençuda de per vida ;-)

El cas és que tant Dogville com Melancholia, tenen un punt en comú, una de les característiques que més em fascinen i m’indignen alhora.
En aquestes pelis hi ha histories terribles, moments d’una emoció i una potència de sentiments enorme que no s’expressen degut a actituds fredes, passives o indolents dels seus personatges.
La potència de les histories em trasbalsa però ho fa més encara la incapacitat d’alguns personatges per reaccionar emocionalment a la ficció que els rodeja. Mentre ells actuen passius o incapaços d’expressar-se, jo em remoc al seient a punt de rebentar...
Ho passo fatal però alhora m’emociona molt i em fa sentir que estic veient Cinema.

En el cas de Melancholia el millor és anar-la a veure sense saber res de la historia, deixar-se portar a mida que passa i anar-se sorprenent (o no) de les diferents actituts que tenim davant la realitat.
Per últim, a banda d'una bona història, la peli té una factura bellísima, conté actuacions memorables (i no parlo de la Kirsten Dusnt) i una música sublim.

I si ja l'heu vista i la voleu recordar, podeu veure el tràiler aquí sota:

1 comentari :

Margarita Rosique ha dit...

Yo no me la quito de la cabeza y eso debe de ser bueno. No leer sin haberla visto http://cine-que-veo.blogspot.com/2012/03/melancolia-2011.html