The tree of life (2011) - Terrence Malick

3 comentaris

No penso explicar-vos res d'aquesta pel·lícula. Només demanar-vos que l'aneu a veure. No estic pas dient que us hagi d'agradar. Pot agradar-vos o pot desagradar-vos. És d'aquelles pelis que us pot semblar sublim o avorrida a més no poder. Però l'heu de veure.
Hi ho heu de fer perquè, en els darrers anys, el cinema de crispeta oliosa ens ha enterbolit la ment. Cada cop som menys capaços de "suportar" plànols sostinguts, llargs, calmats i pausats. Necessitem que tot estigui molt clar, que els personatges es comportin com esperem que es comportin, que la trama vagi per on vulgui però sempre mastegant-ho tot molt, per tal de que la digestió sigui fàcil.

Cada cop costa més trobar una peli de la qual sortir-ne amb ganes d'assentar-se en un bar i, amb un cafè a la mà, intentar trobar-li els tres peus al gat, desfer-la, desmuntar-la i tornar-la a muntar. Cada cop parlem menys de les pelis que veiem, perquè no hi ha massa del que parlar.
I, no em malinterpreteu, crec fermament en el cinema de crispetes i explosions. M'agrada, el gaudeixo molt quan està fet amb artesania. Diria que ha estat el tipus de cinema que m'ha educat, que ens ha educat a tots en això de veure pel·lícules. Però la sobredosi a la que hem estat sotmesos en els darrers temps, sense quasi oasis de dignitat fílmica, ens ha deixat en un estat comatós del que pot ser difícil sortir-se'n.


La peli del Malick ens costa de veure, ens demana un esforç sobrenatural per captar-ne els detalls, per entendre la seva arquitectura saltimbanqui i (aparentment) descoordinada. Ens obliga a fixar-nos en detalls que no solen ser importants en totes les altres pelis que veiem al cap de l'any. Perquè si et perds o oblides la primera escena en la que surt el Sean Penn potser t'estàs perdent tres quartes parts del significat de la peli.
I ens demana l'esforç de no voler-ho entendre tot per gaudir-ne, ens convida a gaudir d'una pel·lícula fent servir tots els sentits.
En definitiva, ens demana l'esforç d'estimar el cinema.
Estimeu el cinema, aneu a veure-la.

3 comentaris :

Cinema Lights ha dit...

Totalment d'acord! 'Tree of life' és una d'aquestes poques pel·lícules que ens arriben durant i que ens fan refleccionar, no ens ho donen tot mastegat, ens fan pensar en el perquè de cada escena. A Cinema Lights, però, vam tenir opinions una mica diferents, quan vam anar a veure-la, va ser una de les primeres pel·lícules de la discòrdia!

http://thecinemalights.blogspot.com/2011/10/la-pelicula-de-la-discordia-el-arbol-de.html

Martí ha dit...

Doncs mira,

a risc d'avorrir-me i tot i que he sentit a molta gent dir que la peli era una presa de pel t'he de dir que la teva crítica m'ha fet venir ganes de veure-la.

A veure si arribo a temps

Marc Ambit ha dit...

Encantadíssim de llegir el teu comentari, Martí.
A Barcelona tens temps encara de veure-la als Icària i als Maldà.