La frontera azul (Suikoden, 1977) - Toshio Masuda (creador)

2 comentaris
Autèntica rara avis de la graella televisiva de TVE durant els anys setanta. Les primeres produccions japoneses d'anime ja havien començat arribar a Espanya (Heidi al 1975, Marco al 1977, Mazinger Z ho faria al 1978) i als cinemes s'estrenaven amb certa assiduïtat pel·lícules d'arts marcials. Però a la televisió aquest era un gènere poc vist i, en tot cas, les produccions japoneses no eren habituals. L'arribada de La frontera azul a TVE va ser a les vesprades dels Diumenges on el seu contingut no va funcionar i es va traslladar —TVE sempre reprogramant, sembla formar part del seu ADN— als Dissabtes a la tarda, tot buscant un públic més jove que podia començar veient Orzowei i continuar amb aventures exòtiques, de l'Àfrica a l'Àsia. Així, la seva capçalera i la seva sintonia esdevingueren aviat molt populars.



La lluita d'uns rebels contra un imperi, el de la dinastia Sung, a la Xina del segle X, serveix de fil conductor per a impressionants escenes d'acció èpiques amb centenars d'extres, baralles amb arts marcials diverses, i un to molt dinàmic i entretingut. Aquesta escena de lluita és una magnífica demostració de l'esperit de la sèrie i dels motius pels quals va enganxar a tota una legió de fans arreu del món.



L'èxit va ser rotund, fonamentalment perquè els més joves al·lucinaven amb les baralles i jugaven als patis dels col·legis amb els seus amics, que també havien vist el capítol del Dissabte. La febre per La frontera azul va portar fins i tot a l'Editorial Bruguera a editar una col·lecció de cromos absolutament espectacular, amb un disseny preciós ui una obsessió per fer les coses ben fetes.



Dues temporades de 13 episodis va durar, entre batalles campals, lluites inversemblants i filosofia zen d'estar per casa: un còctel que, ben remenat, va impactar tota una generació de televidents.


2 comentaris :

Unknown ha dit...

Oh jo tenia l'àlbum de cromos! I Bimbo en els seus pastelets regalava les figures en cartró que podies col·leccionar! I la musiqueta encara la recordo mentalment molts cops! No recordo gairebé res de la sèrie, només colors blaus i vermells per a bons i dolents i samurais amunt i avall!

Marc Ambit ha dit...

Érem massa petits encara, company! ;D