Les millors pel·lícules en blanc i negre dels darrers anys

1 comentari

La bona amiga Gloria Pérez ens avisava d'una llista de grans pelis en blanc i negre dels darrers vint anys i, ja sigui perquè en trobàvem a faltar (o "a sobrar"), ja sigui perquè la trobàvem massa americana (tal com li passava també al bon amic @xaviroldamm), ja sigui per ganes de jugar, us vam demanar per Twitter que ens diguéssiu quines serien les vostres eleccions. Després de 24 hores, aquestes han estat les pel·lícules mencionades (sense cap ordre concret).

  • La llista de Schindler (The Schindler's list, 1993, Steven Spielberg)
  • Ed Wood (Ed Wood, 1994, Tim Burton)
  • You're the one (2000, José Luis Garci)
  • Los amantes habituales (Les amants régulier, 2005, Philippe Garrel)
  • El caballo de Turín (The Turin horse, 2011, Béla Tarr i Àgnes Hranitzky)
  • Alumbramiento (fragment dins de Ten Minutes Older: The Trumpet, 2002, Víctor Erice)
  • Dead Man (Dead man, 1995, Jim Jarmusch)
  • The day he arrives (The day he arrives, 2011, Hoong Sang-soo)
  • The saddest music in the world (The saddest music in the world, 2005, Guy Maddin)
  • The addiction (The addiction, 1995, Abel Ferrara)
  • Blancanieves (2012, Pablo Berger)
  • La cinta blanca (Das weisse Band, 2009, Michael Haneke)
  • Bona nit i bona sort (Good night and good luck, 2006, George Clooney)
  • Celebrity (Celebrity, 1998, Woody Allen)
  • El hombre que nunca estuvo allí (The man who wasn't there, 2001, Joel i Ethan Coen)
  • Sátántangó (Sátántangó, 2005, Béla Tarr)
  • Control (Control, 2007, Anton Corbijn)
  • Ciutat de vida i mort (Nanjing Nanjing, 2009, Lu Chuan)
  • Pi (Pi, 1999, Darren Aronofsky)
  • 13 tzameti (13 tzameti, 2005, Géla Babluani)
  • Buscant un petó a mitjanit (In search of a midnight kiss, 2007, Alex Holdridge)
  • The Artist (The artist, 2011, Michel Hazanavicious)
  • La chica del puente (La fille sur le pont, 1999, Patrice Leconte)
  • Tetsuo, el hombre de hierro (Tetsuo, 1988, Shinya Sukamoto)
  • Dracula: Pages From a Virgin's Diary (Dracula: Pages From a Virgin's Diary, 2002, Guy Maddin)

Hi afegim les pel·licules que també han rebut vots però que són una mica més antigues de 20 anys (que, al cap i a la fi, són molt bones pel·lícules també).
  • La ley de la calle (Rumble fish, 1983, Francis Ford Coppola)
  • El jovenet frankenstein (Young Frankenstein, 1974)
  • Zelig (Zelig, 1983, Woody Allen)
  • Manhattan (Manhattan, 1979)
  • La vida de bohemia (La vie bohème. 1992, Aki Kaurismaki)
  • Europa (Europa, 1991, Lars von Trier)
  • L'home elefant (The elephant man, 1980, David Lynch)
  • Toro salvatge (Raging bull,  1980, Martin Scorsese)
Què? A que, de sobte, us han vingut ganes de veure més pelis en blanc i negre?
Si encara en trobeu a faltar alguna només cal que ens la deixeu en els comentaris del post i l'afegirem a la llista, faltaria més.
_________________________________________________________________________________
En la confecció d'aquesta llista hi han participat:
@SoyPacolein @xaviroldamn @jordide @anneta2010 @Krla_MilMotes @moiblancetbleu @alain_garridob @joanboterarjona @Alfdeve @angelsgarciah @GinaCR11 @marcambit
@ElisaBiete @BorrsHelena @cintaplans @Mubelyo @IbanAguera @fulci78

1 comentari :

David M.S. ha dit...

El Odio (La Haine) del Mathieu Kassovitz i potser menys pero el Following del Chris Nolan.

I encara que no sigui en blanc i negre, La Niebla del Frank Darabont estava inicialment prevista com a un film en b/n. A cinemas va arribar en color, pero en la versió especial que va sortir en DVD el segon disc era la mateixa pel·licula en b/n (sense cap afegit més).

Aquesta es la meva aportació.