The endless summer (1966, Bruce Brown)

2 comentaris
"Si tinguéssim prou diners i temps podríem estar perseguint l'estiu al voltant del món, fent-lo infinit". Això és el que va provar de fer, si més no, el Bruce Brown en organitzar un viatge al voltant del globus amb dos surfistes de Hawai, el Mike Hynson i el Robert August, intentant descobrir nous llocs on fer surf, sempre amb l'obsessió de trobar "l'onada perfecta".

De Hawai a Dakar, d'allà a Sudáfrica, llavors cap a Perth i Sydney, Auckland i tornar cap a casa, aquesta és la ruta que seguiren. En el seu camí descobreixen indrets on mai ningú no hi ha fet surf mentre la tribu local els observa encuriosida (i amb moltes ganes de provar-ho, és clar), personatges pintorescs i surfers d'arreu, tots obcecats amb les condicions climàtiques i l'estat de la mar.

El millor del documental és, sens dubte, el seu to decididament innocent. Impregna les diferents escenes d'un humor que convida al somriure (que si ara fan veure que l'avioneta cau en picat, que si faig veure que lligo amb una surfera, etc.) i et regala una decidida impressió de que res no és important en la vida, més enllà de deixar-se gronxar per les onades.

Però és que aquesta innocència dels seixanta acaba regalant, a més, alguns dels moments més memorables. El narrador (el propi Bruce Brown) explica amb certa sorna, per exemple, com els nadius reaccionen a l'aparició dels dos surfistes a les platges de Dakar, com dient "pobres negrets, que estan tan endarrerits", però les imatges mostren un poble extremadament unit per fer la pesca diària (centenars de persones treballant conjuntament per recollir una xarxa de pesca gegantina), extremadament respectuós, encuriosit i juganer.


Per descomptat, aquells que hagin somiat algun cop en cavalcar onades furibundes, en fer nosewalks, en endinsar-se en els tubs d'aigua escumosa de platges idíl·líques, gaudiran mol especialment de les imatges gravades en les platges de Hawai, en un moment on el surf es va popularitzar (en part gràcies a aquesta pel·lícula) i en les que hi apareixen mítics surfistes com el Miki Dora, el Phil Edwards o el Butch Van Artsdalen. Encara mostren un surf lleugerament primitiu (únicament fan servir longboards, per exemple) comparat amb el que poden estar acostumats a veure avui en dia, però la puresa de les imatges val el seu pes en or.


De fet, la influència d'aquest documental en la cultura surf fou tan immensa que la platja de Cape St. Francis a Sudáfrica (que a la pel·lícula és descoberta pels dos surfistes, un lloc on mai ningú no hi ha fet surf abans però que compta amb una seqüència il·limitada d'onades perfectes) acabà convertint-se en lloc de pelegrinatge obligat per a tot surfista experimentat.

El propi Bruce Brown dirigí l'any 1994 una seqüela (pobrament titulada The endless summer II) en la que reprenia el viatge, aquest cop amb dos surfistes diferents i mostrava l'evolució del surf des dels seixanta, amb l'aparició de les taules més curtes i amb l'evident canvi d'estil que això va provocar en les noves generacions de surfers.

I si ja heu vist la pel·lícula o si bé us en han vingut moltes ganes, no deixeu de conèixer la història que li va passar al nostre amic Oriol Llevat fa uns dies i que té molta relació amb aquesta pel·lícula.

2 comentaris :

peli davui ha dit...

Totalment recomanable si et va aquest tema i molt interessant també la segona part de la peli, rodada pel mateix director als anys 90 i tornant als llocs de la primera. Es veu l'evolució del surf, les taules, els estils...

Marc Ambit ha dit...

Doncs la segona part no l'hem vista!
Serà qüestió de donar-li un cop d'ull, ara que fa caloreta :D