Blancanieves (2012) - Pablo Berger

Gran mèrit el del Pablo Berger en dur a la pantalla una pel·lícula muda, en blanc i negre que revisiona en clau flamenca el conte de la Blancaneus. Tot i que The Artist pot haver fet que la gent sigui més comprensiva amb una pel·lícula que revisiona alguns dels estil·lemes de l'etapa muda del cinema, no deixa de ser agosarat fer un altre intent, aquest cop des d'una perspectiva menys hollywoodienca i més, diguem-ho així, castissa.

Quan el gran torero que és Antonio Villalta queda paralític a mans d'un brau temible de nom Lucifer, la seva dona, entre el públic, dóna precipitadament a llum a la seva filla i mor en l'esforç. Però una infermera aprofitada (Maribel Verdú) veu l'oportunitat de la seva vida d'apujar-se al carro de l'èxit i el luxe, fent-se càrrec del torero (i de la seva fortuna), però deixant de banda a la recien nascuda, que queda al càrrec de la seva àvia (Angela Molina). Quan l'àvia mor, la petita acaba anant a viure a casa de la Verdú i del seu pare paralític, i és aquí (arribada ja quasi la meitat de la pel·lícula) on comencen les similituds amb el conte d'Andersen.

Visualment preciosista, amb un blanc i negre poderós, ferm, lúcid, i uns enquadraments sempre atrevits, Berger explica la història potser sense massa criteri, sense una finalitat que, com a mínim, arribi a l'espectador, obligat a veure una història bastant simplona i molt esquarterada per etapes.

Si la forma és lloable, el fons ja no ho és tant. Berger filma una pel·lícula molt arrelada al món del toreig però sense atrevir-se a mostrar la crueltat de la "fiesta", en un massa evident intent d'edulcorar-la per tal d'entrar en el circuit internacional i optar a premis i mencions als festivals. Tota la valentia que mostra en el format s'esvaeix en escapolir-se de la veritat i pretendre muntar un caramel ben embolcallat amb gust de no res.
Entremig, nans toreros, apoderats malvats, molt de flamenquito i actuacions mesurades i contingudes.

Buida, freda, però suficientment potent a nivell visual així com curiosa en el seu plantejament com per mantenir l'atenció durant el seu metratge. Lloable? A estones.