Terra nova: ressenya del primer episodi

Fa tan sols uns dies us alertàvem de la imminent estrena de una nova sèrie, Terra Nova, produïda per l'Steven Spielberg sobre uns viatgers en el temps que retornen a la era Juràssica per tal d'intentar donar una segona oportunitat a una humanitat que ha acabat destorssant el planeta a cop de modernor i progrés.
Ja s'ha estrenat i hem tingut l'oportunitat de veure'n els seus dos primers episodis -emesos seguits, com ja és habitual en moltes sèries que busquen enganxar el públic des del primer dia d'emissió-.

El sabor és agredolç.El guió és tosc, brusc, poc polit ens molts aspectes i plè d'escuses per donar forma ràpidament a uns personatges que actuen d'una manera un punt erràtica i poc comprensible. Ni cal dir-ho, però, els efectes visuals són realment aclaparadors. Tot i que, com era d'esperar, l'aparició dels dinosaures no és comparable amb la de la trilogia cinematogràfica (molt menys treballats els moviments, molt menys integrats en el conjunt de la presa, etc), les escenes de la civilització futura ens van agradar força. Però això dura ben poc, la veritat.

L'acció, per descomptat, es centra en la era Juràssica, així quetenim bosc i dinosaures per parar un tren. Spielberg, que és llest, introdueix dinosaures fins ara no inclosos en cap de les tres pel·lícules, per tal de nno cansar, però un té la sensació d'haver vist aquestes escenes d'acció abans -i millor rodades-.
El que realment sí pot ser un encert si es gestiona correctament són les vies argumentals que envolten als colons. Per una banda, hi ha una espessa trama de secrets entre els colons "oficials" i una escissió del grup, que semblen tenir uns interessos diferents i que, de moment, són tractats com si fossin terroristes.
D'altra banda, pot ser interessant veure com articulen una trama que tingui a veure amb els esforços de l'humanitat per no repetir els errors (però un sospita que aquesta no és, en realitat, la intenció dels guionistes).

Com era d'esperar en una producció Spielberg, els protagonistes són una família mig desfeta, amb un pare ex-policia que ha passat dos anys a la presó, un fill que no es parla amb el pare, i una mare que no sembla tenir massa ganes ni tan sols de compartir llit amb el seu marit. Un no acaba d'entendre els motius d'aquestes desavinences i és d'esperar que futurs episodis i aboquin llum. Però també pot ben bé ser, tal com apunta la Noemí, que sigui tan sols una argúcia ridícula dels guionistes per convertit tot plegat en un pamflet catòlic de primer ordre.
Moltes incògnites m'ha generat aquesta arrencada. Esperava molt més d'una sèrie com aquesta. Sovint un té la sensació de que l'Steven Spielberg no ha engegat la televisió de plasma de casa seva (que ha de ser enorme, no?) en els darrers 20 anys. I ho dic perquè cada intent que fa li surt torçat, sempre es queda curt, i la seva imatge de marca està ja molt tocada.
Sense anar més lluny, aquesta Terra nova sembla un segon intent d'una sèrie que ell mateix va produir a principis dels 90: Terra 2, emesa ja fa molts anys per TV3.

Personalment, no dubtaré en donar-li una segona oportunitat a aquesta sèrie. Pot tenir corda per a molta estona si juguen bé amb algunes de les línies argumentals, però la sensació general d'aquests dos primers episodis no ha estat a l'alçada del que la televisió d'avui en dia requereix.