The Fantastic Four (2005) - Tim Story

Com sempre passa amb la indústria de Hollywood, quan algú es treu de la màniga un as amagat, els demés corren a fer trampes. Quan Tim Burton va demostrar que es podia filmar unes aventures de superherois amb dignitat i força art no va aconseguir crear escola. Però quan el jove Bryan Singer va escometre X-Men (segurament inferior a la primera) sí que va generar un allau d'adaptacions al cel·lulòide dels herois de paper. Difícil seria trobar-ne alguna que igualés la agilitat i l'entreteniment digne d'aquesta, i si ho fem segurament serà per mentar la seva sequel·la, obra del mateix Singer. Pel camí ens hi hem deixat uns desaprofitadissims Daredevil, Spiderman, Hulk, Blade, El Motorista Fantasma i un molt llarg etcètera. Algunes eren, com a molt, decents, salvables, entretingudes; la majoria eren pura escombraria fílmica i, el que és pitjor, una oportunitat perduda d'enaltir als herois de les vinyetes.

Una de les pertanyents a aquesta darrera classe és, sens cap mena de dubte, The Fantastic Four, una ridícula successió d'enganys i trucs de prestidigitació de baixa estofa que no aconsegueix massa més que distreure gràcies a la pirotècnia excessiva i colorista de les escenes d'acció.

Es trist, molt trist, que encara hi hagi avui en dia productes tan mal escrits com aquest, amb un guió que fa riure de la quantitat ingent de forats argumentals que cultiva i plagat d'acudits barats i masclisme desbocat. Però com que les xifres són les que manen, la mateixa productora engega, immediatament, una segona part i, endevines a qui li assignen?...Doncs sí, al mateix artífex del primer crim, no sigui cas que en arriscar-se a fer-ho millor (hi ha espai per a la millora, paraula) se'ls hi trenqués la joguina.

Que Hollywood està, sobretot, per confeccionar pel·lícules d'entreteniment sense res més que aportar és un fet indiscutible i no hi tinc res a objectar. Però que les faci malament ja és per llogar-hi cadires.