Com us podeu imaginar, el Peter Bogdanovich és una persona molt important i especial per a nosaltres. El nom d'aquest blog, per descomptat, copia el títol de la seva pel·lícula més mítica, 'The last picture show'. Avui se'ns ha anat.Ens deixa, com es sol dir, un llegat magnífic de pel·lícules...Segueix llegint

Ara que ens ha tornat la febre de West side story (ni que sigui per això ja caldria estar-li agraït a l'Spielberg, a més d'haver fet un remake molt digne que fins i tot aporta millores molt interessants respecte a l'original del Robert Wise) volem recuperar una actuació absolutament...Segueix llegint

Entretinguda i encertada pel·lícula, l'última del Soderbergh, director de carrera erràtica però que sempre té aquell punt d'interès que fa merèixer veure les seves creacions. Aquí segueix a l'Angela Childs (Zoë Kravitz), encarregada de repassar i corregir els errors d'interpretació de...Segueix llegint

Mai no queden clares les necessitats de refer un clàssic com aquest: que si acostar-lo a noves generacions (ei, que les noves generacions també es poden acostar als clàssics, eh!), que si era la pel·lícula favorita del director, que si la nostàlgia, que si fer caixa sense haver de trencar-se...Segueix llegint

Es podria argumentar que una seqüela que arriba 20 anys més tard i que es titula "Resurrections" implica que les seves predecessores necessàriament estan mortes i enterrades. I es podria esperar que la nostàlgia fos l'únic leit motiv d'aquesta, i que el metratge no fos més que un escandall...Segueix llegint

Que estrany se'm fa que el director (Leos Carax) d'una de les meves pel·lícules favorites ('Mauvais sang') m'hagi torturat durant dues hores amb la seva darrera obra ('Annette'). Quin horror. Quin autèntic horror de pel·lícula.  I se li ha de reconèixer a en Carax —com sempre— l'atreviment....Segueix llegint

Sabeu què no esteu veient a Netflix que hauríeu d'estar veient? L'especial que va perdre —molt injustament, AMG— l'Emmy davant de la gravació de 'Hamilton'. Es diu 'Inside', i és un treball fet per l'humorista i ara cantant Bo Burnham. Que no el coneixeu? És igual, jo tampoc.  I...Segueix llegint

El millor que puc dir del Dune del Villeneuve és que ja era hora que tornés a la gran pantalla una èpica que es recolzés en el to més que en l'acció, en la reflexió més que en les explosions i bufetades, en la càrrega mística més que en l'heroïcitat. És tan fidel al llibre com...Segueix llegint

Magnífic documental musical, molt superior a la mitjana del gènere, gràcies a una gran habilitat visual per suplir la manca de material gràfic i a ser capaç d'explicar la història d'un geni creador (el trompetista Lee Morgan) posant en valor la figura de la dona que el va salvar de l'oblit...Segueix llegint

Molt interessant aproximació a la deshumanització d'una assassina i les fràgils fronteres que separen els nostres "jo" professionals dels personals, en aquesta segona pel·lícula del Brandon Cronenberg, fill del David i del que, innegablement, ha heretat el talent i les obsessions.La...Segueix llegint

"Les històries de la mitologia grega formaven part de la tradició oral. Moltes no van ser mai transcrites i, al llarg dels anys, algunes es van perdre. Aquesta és una d'aquelles històries."Així comença aquesta sèrie èpica que beu de la cosmogonia grega per narrar un conflicte entre dues...Segueix llegint

Aquí van unes reflexions sobre Tenet, tant per als que ja l'heu vista com per als que no (no només lliure d'espòilers sinó de comentaris que desvetllin res de la trama). Som-hi.Tenet és la màxima expressió del cinema del Christopher Nolan. Per dir-ho així, esta feta 100% de "nolanadesdolla"...Segueix llegint

Poc a poc, la ficció (cinematogràfica i televisiva) va atrevint-se a enfrontar-se al món post-metoo. Però poques, fins avui, tan directes, valents i brillants com aquesta Podría destruirte que ha confeccionat la Michaela Coel, dramaturga, actriu, monologuista i cantant. Directa...Segueix llegint

Tots hem patit, en algun moment o un altre, un cert cosmopolitisme pop, aquell comportament que mira fora de la cultura local per buscar un cert elitisme, una certa distinció en productes forans que, pel sol fet de ser-ho, se suposa que tenen més caché, més prestigi. Una de les direccions...Segueix llegint

L'Alejandro Jodorowsky va empendre, als anys 70, un macroprojecte vital absolutament hiperbòlic consistent en l'adaptació de la nissaga de novel·les de ciència ficció Dune del Frank Herbert al cinema. El projecte mai es va completar, però aquest documental complaent i reverencial cap...Segueix llegint

Doble llàstima, la de Startup. Primer per no haver tingut una mica més de ressò. I segon (derivat del primer), per no haver estat renovada per a una quarta temporada que permetés seguir expandint el seu univers o bé tancar-la com cal.Perquè Startup és una sèrie que, en les tres temporades...Segueix llegint

Ha estat una de les revelacions de la temporada coronavírica, una temporada marcada per poques estrenes destacades i per espectadors àvids de sèries que deixin pòsit més enllà del seu visionat. Aquesta producció francesa de 8 capítols de 20 minuts de durada que ha estrenat Filmin arriba...Segueix llegint

Inclosa en la llista Kobal de les millors 100 pel·lícules de la història, però també a la llista homònima de la BFI, qualificada per molts com la millor pel·lícula francesa de tots els temps, de vegades anomenada la 'Allò que el vent s'endugué' francesa... aquestes són les credencials...Segueix llegint

Adaptar una obra opulenta i grandiosa com Les misérables de Victor Hugo, obra que, a més de ser un referent literari, és també un referent cultural gràcies a la seva popular adaptació musical, no ha de ser tasca fàcil. Els eterns dubtes de qui adapta una obra sobre la fidelitat al peu...Segueix llegint