El cas és que a qui us escriu no li importa que es refacin pel·lícules com aquesta, que compta entre les seves favorites, per nyonya i carrinclona que sigui. Sempre pot ser curiós veure noves aproximacions, canvis, afegitons, retalls. I amb West side story el que ha fet l'Spielberg, fonamentalment, és donar-li aire a un clàssic que tenia molt de teatral i que, per bé que li encaixava bé en una atmosfera degradada i de conflicte l'enclaustrava una mica en els números musicals. L'aire que Spielberg li dóna l'amplia, la porta a espais més oberts, més dinàmics; i també li encaixa, en aquest cas fent èmfasi en l'esperança, sobretot en números tan reeixits com el mític "América", que salta dels terrats als carrers amb energia renovada.

Diferències, per descomptat, n'hi ha. No massa, si més no en allò important. La trama pràcticament no està alterada, la orquestració és extremadament fidel a l'original (costaria diferenciar-les) i l'essència es manté intacta. L'Spielberg ha aprofitat per explicar millor algunes coses que no quedaven del tot clares en l'original, per canviar el moment i els intèrprets d'alguns temes (està bonic que el "Somewhere" el canti la mateixa Rita Moreno, ara en un paper diferent), o per suavitzar alguns versos que, aparentment, podien sonar massa crítics amb Puerto Rico (ja no diu el mític "Puerto Rico, my heart's devotion / let it sink back in the ocean" ni les referències posteriors a totes les suposades penúries —extremadament racistes— del llibret de Sondheim).

El problema, potser, està en un Ansel Elgort que no està a l'alçada (estaquirot, estaquirot; absolutament lamentable en el moment que li comuniquen la falsa mort de la Maria), i en un acte final que segueix sense funcionar, com ja li passava a l'original. Però, per compensar, Spielberg s'ha dotat d'uns molt bons ballarins i d'unes coreografies actualitzades i molt més vistoses, a més d'una Anita (Ariana DeBose) absolutament brillant.

Tinc dubtes seriosos que agradi a tots els fans de l'original. Però potser tinc més clar que qui la vegi per primer cop se n'enamorarà tant com nosaltres, els/les fans, ens vam enamorar de la primera, de tan similars com són i de tan respectuós com és aquest remake de l'Spielberg.

Gairebé tota la gent que conec té una pel·lícula favorita, que ha vist desenes de vegades i de la que se'n sap diàlegs sencers.  En el cas d'Steven Soderbergh podem endevinar que aquesta pel·lícula és 2001: Una odissea de l'espai (Stanley Kubrick, 1968).



Diu a la seva pàgina web http://extension765.com/ que desde fa quatre dècades ha vist tota classe de metratge d'aquesta pel·lícula, en tots els formats en els que s'ha publicat. L'Steven, que ha fet 51 anys fa dos dies, ha decidit publicar a la pàgina web, la seva pròpia versió de 2001: una odissea de l'espai,  que ha reeditat per deixar-la a 110 minuts i que estarà online fins que algun advocat l'obligui a treure-la.

En el post en el que està publicada la reedició, l'Steven confessa que de vegades passar-se de la ratlla és la única manera de saber on està el límit. Així doncs, s'excusa per endavant per haver retocat i reeditat "la peça d'art visual més impressionantment imaginada".


Estem esperant a trobar un moment per veure-la sencera, però ja us podem avançar que la qualitat de les imatges és absolutament increïble i que al final de la pel·lícula en Soderbergh inclou una imatge d'en HAL que no està en el metratge original i que, certament, afegeix un element més de reflexió.

Podeu veure la versió del Soderbergh en aquest enllaç a la seva pàgina web: http://extension765.com/sdr/23-the-return-of-w-de-rijk

Informa el blog Total Film que la Michelle Williams (Brokeback mountain, Wendy and Lucy) ha acceptat el paper de Glinda, la bruixa bona en el remake que Sam Raimi està preparant de The Wizard of Oz i que portarà per títol Oz, the great and powerful. La Williams ha recollit el paper de les mans de la oscaritzada Hilary Swank, que el va rebutjar.

Una molt bona notícia pels fans de la Williams, que sembla voler encavalcar la seva carrera entre pel·lícules indies de baix pressupost i els grans hits del box office nordamericà.

Fa uns dies us comentava sobre el reboot que Hollywood planeja de la nissaga de Conan, i me'n fotia una mica de l'elecció de l'actor que havia de substituir a l'Arnold Schwarzenegger. Doncs aquí en ve un altre, ara amb el reinici de les aventures de l'assassí dels somnis, en Freddy Krueger. Com podeu comprovar, l'actor escollit per encarnar al malvat del guant rovellat sembla que quadra més bé que el de Conan. És en Jackie Earle Haley, un actor en alça que ha intervingut recentment en, per exemple, l'adaptació dels Watchmen de l'Alan Moore.

Es podria dir que el Freddy Krueger es va convertir veritablement en l'assassí d'aquells que s'adormien quan la seva nissaga va començar a descarrilar (algun cop va estar encarrilada?) i les seves víctimes començaren a ser els espectadors que, literalment, s'adormien a les sales. La nissaga de'n Krueger, iniciada pel sempre sobrevalorat Wes Craven (un dels pitjors directors de cinema dels darrers 30 anys, a la seva filmografia em remeto), començà amb una primera part sorprenent, però a partir d'aquí tot va anar a pitjor, amb molt pocs repunts, arribant fins i tot a entregar una de les sequel·les en 3D (Cameron revolucionari?, ja!).
Ara, en plena moda dels reboots (des de Batman Begins, fins a l'esmentada Conan) ara ens arriben els orígens del personatge. Ja us puc avançar però, que la part de metratge que li dedicaran a explicar el perquè serà més aviat curta i tiraran ràpidament cap a la part emblemàtica de la franquícia, és a dir, al Freddy donant pel sac quan t'adorms.

Val a dir, a més, que en una de les múltiples parts de la franquícia -ara sóc incapaç de recordar en quina- ja s'explicava succintament els seus orígens, la qual cosa encara fa més innecessari aquest reboot, però a Hollywood, ja ho sabem, això no és exactament el que li preocupa.

En definitiva, que Hollywood insisteix en fer revivals per enganxar a les noves generacions (i de pas als nostàlgics irreductibles) tornant a començar nissagues que, en molts casos, o estaven prou bé com per no tocar-les, o estaven ja prou malament com per ressucitar-les.
Aquí us en deixo però el seu tràiler, convençut de que els que vam ser fans en la nostra joventut del mite de'n Krueger no podrem evitar una certa curiositat i, qui sap, potser començarem a pensar-nos seriosament el desembutxacar uns quants euros per anar-la a veure i demostrar-nos, un cop més, que els vells temps eren millors.

Recentment, als de Hollywood se'ls ha acudit una idea fantàstica (per a ells és clar, no pel públic ni els/les amants del cinema). El concepte es diu "reboot" i es tracta d'agafar una nissaga de pelis que hagi funcionat més o menys bé fa uns anys i reiniciar-la des del principi amb nous actors i colors més modernets. Ja ho van fer amb el Hulk de l'Ang Lee al que van "rebotar" amb la lamentable The Incredible Hulk dirigida pel Louis Leterrier i interpretada ara per l'Edward Norton. Ja és de domiini públic que, després de donar la llauna amb com seria el guió de la quarta part de la nissaga Spiderman del Sam Raimi, es "rebotarà" la nissaga sencera i es començarà a explicar la història un altre cop des dels origens...

Doncs en aquesta voràgine de "reboots" ara, segons m'arriba a través de Blog de Cine li toca el torn a la nissaga de Conan de la que molts guardem grans records i apreciem moltíssim, sobretot la seva impecable primera entrega, dirigida per un inspirat John Milius i recolzat en un guió fantàstic de l'Oliver Stone.
El pitjor del cas és que llegint el nou plantell que escometrà aquest "reboot" la cosa fa posar els pels de punta. El primer de tot, el careto del protagonista que ha de substituir a Arnold Schwarzenegger. És aquest que segueix:

Ja veieu que la cosa pinta malament. Molta feina hauran de fer a maquillatge per convertir aquest paio que sembla que se l'han trobat al carrer en el gran Conan. Però és que en la direcció el pecat encara pot ser més gran. Primer havien enrolat a en Brett Ratner, director de les "mítiques" Hora punta 1 i 2 del Jackie Chan i de la tercera part de la nissaga d'X-Men, aquella en la que molts fans creuen que es va trair la filosofia i la història dels mutants. Però no patiu, que l'han substituit...per un de molt pitjor. Pel Marcus Nispel. Que no us sona? Sí, home, sí...és el que va dirigir obres mestres del cinema recent com els remakes de Pathfinder, La Matanza de Texas i Viernes 13! Una joia, "vamos"!

Bé doncs, ja ho sabeu, fugiu dels cinemes en els que s'estreni aquest desgavell de "reboot" o un dels mites de la nostra infantesa es desfarà en mil trossos.