En un mundo mejor (Hævnen, 2010) - Susanne Bier

El jove Christian (que acaba de perdre a sa mare) ajuda a l'Elias, un company de classe, a desfer-se de l'assetjador que li fa la vida impossible, i se'n desfà atonyinant-lo i amenaçant-lo de mort amb un ganivet al coll. En paral·lel, el pare de l'Elias és colpejat al bell mig del carrer, davant dels seus fills, per un mecànic agressiu de baixa estofa... i no s'hi torna, es deixa colpejar. Els seus fills no ho entenen. Per què no s'hi torna? Per què no es venja? Per què no fa justícia?

Aquestes són algunes de les moltes preguntes que Haevnen ('venjança' en danès) planteja. Contraposa la visió dels quatre homes protagonistes al respecte dels principis i, sobretot al respecte de què els hi passa las nostres principis quan s'han de posar en valor, quan no podem defugir la decisió de seguir-los o de mirar cap a una altra banda.
La Susanne Bier mostra a quatre homes perduts en els seus principis, en les seves relacions amb els fills i amb sí mateixos, contraposant-los al paper de les dones -cabals, més centrades, més madures, sabent sempre quan els principis molesten i passen a un segon pla- que semblen estar molt més ben ancorades a la realitat i capaces de defensar-se emocionalment davant del que la vida les hi porta.

Amb una solidesa narrativa fora mida, la Bier filma una pel·lícula que gosa interpel·lar l'espectador, amb una elegància notable, insistint en la contraposició com a eina narrativa, aprofundint en els personatges i deixant que l'espectador prengui part en els dilemes. Dirigeix, a més, els actors, amb una cura extrema i n'extreu interpretacions delicades, sense escarafalls que transporten l'espectador a un espai intimista de reflexió sobre els comportaments humans.

Una pel·lícula notable, a estones extraordinària, plena de sentit i d'invitacions a la reflexió sobre els nostres valors 'civilitzats'.

Haevnen va guanyar l'Óscar i el Globus d'or a la millor pel·lícula de parla no anglesa, a més de multitud d'altres premis arreu del món.