Banda sonora de Drácula de Bram Stoker

Quan es va estrenar l'adaptació del Dràcula que el gran Coppola rodà l'any 1992, jo me'n vaig fer fan des del primer fotograma a l'últim. Era jove, encara no havia vist molt de cinema, però allò que veia i sentia a la sala del cinema (un cop i un altre, no sé quantes vegades vaig anar-la a veure) em tocava tots els sentits, em trasbalsava i em feia pensar que aquell era l'únic cinema possible, l'únic cinema admissible.

I sempre he pensat que la banda sonora del polonès Wojciech Kilar en tenia bona part de culpa. Vaig córrer a la meva botiga de música per gastar-me el que em demanessin per poder poder sentir, tantes vegades com volgués, aquella banda sonora estremidora i brutal que ressonava dins meu. Llavors no existia Internet, així que la única manera de poder sentir la música que t'agradava era comprar-la. Però sí, pels joves malpensats, en aquella època, tot i no existir encar Internet (us ho podeu creure?) sí que existia ja el format CD. L'he sentida, des de llavors, mil i un cops. I tot i que he acabat sentint moltes altres versions de bandes sonores de pel·lícules protagonitzades pel senyor de les tenebres, cap altra com aquesta ha quedat més incrustada en la meva memòria sonora.