The cabin in the Woods (2012) - Drew Goddard

Interessant proposta la d'aquesta peli enquadrada dins del gènere de terror però que intenta portar el gènere cap a un territori diferent, just més enllà dels seus tòpics definitoris.

La història explica les peripècies de la típica colla d'amics (aquí volgudament) estereotipats que vol passar un cap de setmana en la cabana dels boscos que menta el títol. Hi ha la rossa (tenyida) sexualment 'oberta', el seu company atlètic, la verge innocent, l'empollon estrany i l'amic enrotllat. I tots ells, l'espectador ja ho té clar després de 30 anys de cinema de gènere en una cabana al bosc, s'aboquen a la mort més gore possible.

Però el que l'espectador no s'espera -i aquí rau el gran encert de la peli- són els contrapunts que la història ens ofereix, de tant en tant, mostrant-nos unes instal·lacions científico-militars que semblen tramar alguna cosa al respecte del grup i de la cabana del bosc. Els dos protagonistes d'aquesta trama paral·lela tenen prou pes en el retinari col·lectiu recent com per pensar que són una mera anècdota (l'un, el Braadley Whitford, ha encarnat al Josh Limman a El ala oeste de la clasa blanca, l'altre, el Richard Jenkins, s'ha guanyat la reputació de bon actor a cop de grans interpretacions -Killing them softly, darrerament- , recompensades fins i tot amb nombrosos premis, com els que va rebre per The visitor). Aquí hi ha marro, aquests amaguen alguna cosa, cada cop les pistes són més clares. Res del que passa en aquesta peli de terror és casual, tot està planejat i monitoritzat.

Els guionistes (Josh Whedon, entre ells) aprofiten aquesta subtrama per donar, per fi, explicació a alguns dels tòpics més irritants del cinema de terror, com el perquè de voler separar-se sempre davant dels atacs dels dolents, per què sempre tenen ganes de sexe, fins i tot en paratges inhòspits, etc.

La manera en que casen les dues trames és realment enginyosa, i només per això ja val la pena fer-li una ullada a aquesta peli.
Això sí, que ningú es faci massa il·lusions. El guió falla, no acaba de quallar. L'esforç en ser original el fa oblidar que hi ha una trama de terror que cal narrar, i tan dèbil és el seu pols en aquesta part que el muntatge final ha hagut d'afegir un munt d'efectes de so exageradíssims per tal de que algun dels ensurts faci saltar a la platea. Les escenes no semblen tenir confiança en sí mateixes i, per descomptat, són les altres escenes, les paral·leles en el complex científico-militar, les que aconsegueixen els millors moments de la pel·lícula.

Un clímax final realment divertit -tot i convuls, gens polit- i apoteòsic arrodoneix una peli que no és rodona, la fa semblar suficientment bona sense ser-ho, deixa, en definitiva, un bon regust de boca, i garanteix agradar tant als fans del gènere -que gaudiran enormement de cada segon de metratge- com als neòfits i esquerps amb el cinema de terror -que hi trobaran menys terror absurd i gore, i més història de fons-.
Inexplicable, per últim, que la distribuidora espanyola Vértice decidís no estrenar-la (després d'haver estat donant la llauna a nivell de premsa des de feia molts mesos) culpant a la pirateria. Una llàstima, el gènere de terror no està prou sa últimament com per anar passant oportunitats d'estrenar punts de vista enginyosos que bé podrien venir a canviar una mica el panorama.