El capital (2012) - Constantin Costa-Gavras

Sense ser una mala pel·lícula, que no ho és, El capital que ha rodat el Costa-Gavras és un pamflet contra els poders econòmics que dominen el nostre món actual. Un pamflet necessari, sens dubte. Però perquè fos veritablement efectiu hagués calgut que la peli li hagués sortit més rodona.
La història d'un jove que accedeix a la direcció d'un dels grans bancs europeus serveix a Costa-Gavras per ficar-se dins de les reunions secretes, de les martingales del poder financer, dels accionistes impacients, dels testaferros i dels homes de palla, de la maquinària econòmica capitalista, en definitiva.

Però és que el seu pols és tremolós, gens vibrant, amb poca soltura a l'hora de col·locar el seu missatge pamfletari, que acaba sonant forçat i poc brillant. El que en mans del sempre activista i compromès Costa-Gavras prometia ser un festí de rigorositat acaba convertint-se en alguna cosa més propera a un Michael Moore de ficció sense trempera ni interès. Un discret film que intenta ser reaccionari, contestatari, que intenta ridiculitzar als vil·lans financers però que no troba la manera de fer-ho emocionant i cinematogràficament lluit.

Personatges mal dibuixats, mal dirigits (quan s'és vist que el Gabriel Byrne estigui malament en una peli?, doncs aquí, senyores i senyors, aquí), amb històries paral·leles que mai no acaben de prendre cos i amb una sensació general de vacuïtat supèrflua.
Això sí, a qui pari la mà se li repartirà un pamflet, a qui ja vagi convençut de casa de que els dolents són tan dolents hi trobarà una confirmació i marxarà content. D'aquí a que això sigui bon cinema, hi ha una llarga distància que el Costa-Gavras ha sabut recórrer en altres ocasions, però no en aquesta.