It happened one night (1934) - Frank Capra

2 comentaris

Era jo molt petit quan se'm va quedar gravada a foc una escena d'una pel·lícula que feien per televisió, quan la televisió s'atrevia a programar pel·lícules en blanc i negre, quan la gent veia cinema de qualitat cada día.
 D'això ja deu fer més de trenta anys, i sempre l'he tinguda per un dels primers records cinematogràfics de la meva vida. No en recordava pas els actors ni molt menys el títol de la pel·lícula. Només recordava que em va encantar. Avui mateix, tres decennis més tard, he resolt el misteri i he tornat a gaudir, com el primer cop, d'una escena entranyable i mítica. Ell era el Clark Gable, ella la Claudette Colbert i la pel·lícula "It happened one night" (Sucedió una noche) del gran Frank Capra.
Aquesta és l'escena, aquest és un tros de la meva infantesa.



I quina parella que fan tots dos. Quina química. Quan algú em parla de la química entre, què sé jo, el Tom Hanks i la Meg Ryan, m'agafen esgarrifances. Química? Vols química entre actors? Aquí la tens tota, fixa't en com parlen, com conversen a tota velocitat, com quasi es trepitgen, en aquesta escena en la que fan veure que estan casats per tal de que els dos detectius no els descobreixin i se la enduguin cap a casa.



Bé, perdoneu, ja no us poso més talls de la peli, que preferiria que la veiéssiu sencera, que us encantarà si us agraden les comèdies romàntiques ben fetes. És aquesta l'aventura de la Ellie, filla d'un famós magnat que fuig del seu pare i de tothom, d'una vida de confort i riquesa, per anar a trobar al seu marit i que, pel camí, coneix al Peter Warne, un periodista a punt de perdre-ho tot i que veu en ella l'oportunitat d'una exclusiva ben pagada i de tornar al periodisme de primera plana.
Però, és clar, l'aventura és l'aventura, i el camí d'ambdós cap als seus destins prefixats, els que no han escollit més que per eliminació, per seguir el camí marcat, perquè no tenen alternativa, aquest camí, dic, estarà farcit de sorpreses, inconvenients i situacions límit.

Diàlegs memorables, actors en estat de gràcia, una trama ben portada i un final -quin final- absolutament surrealista, fora mida. Tot això ho trobaràs en una de les grans comèdies clàssiques del Hollywood primerenc, el que va assentar les bases de totes les comèdies romàntiques, el que en va marcar les normes i que va inspirar a tots els que van venir després.

2 comentaris :

Gloria White ha dit...

Una comedia en toda regla, con aroma de Road-Movie.Actores con carisma.Cuando las comedias tenían guión,no como ahora.Siempre nos quedarán las "murrallas de Jericó".
Maravillosa

Marc Ambit ha dit...

Primero de todo: me encanta lo de Gloria White.
Segundo de todo: 100% de acuerdo. Lo de la trompeta... no tiene precio, de verdad :D