Crazy, Stupid Love (2011) - Glenn Ficarra, John Requa

Molt entretinguda i a estones intel·ligent comèdia la del duet Ficarra i Requa que, sobretot, es sustenta en un planter d'actors i actrius absolutament memorable.

L'Steve Carell (el gran Steve Carell, un actor sovint menyspreat pels seus exagerats papers còmics que, quan està controlat, és un autèntic geni, i que és capaç d'interpretar a la perfecció a l'home de quaranta-llargs anys que no sap donar el salt cap a la maduresa) és un pare de família que descobreix que la seva dona, la Julianne Moore, li fa el salt amb un company de feina, el Kevin Bacon (lleugerament desaprofitat, aquí).
L'Steve Carell llavors, tot deambulant per bars i donant la tabarra als barmans, es topa amb el Ryan Gosling (recentment a totes les converses cinematogràfiques), un paio que s'emporta de carrer a totes les noies que vol i que s'ofereix a ensenyar-li com es fa per tal de treure'l del pou en el que s'està ficant.
Completen la funció la Marisa Tomei (la única fora de registre, exagerada) com a una de les dones a les que el Carell intenta seduir, l'Emma Stone (emergent gràcies a diverses sèries de TV i un parell de comèdies romàntiques que aquí està absolutament fantàstica, molt divertida) que es vol lligar al Gosling i l'Analeigh Tipton com a babysitter enamorada del Carell.

Com es pot veure, amors entrecreuats que donen peu a escenes realment divertides, però que es combinen amb bastanta habilitat amb el pes dramàtic d'algunes de les sub-trames. Justament, és aquesta batalla entre comèdia i drama la que en els seus 30 minuts finals descompensa totalment la pel·lícula i tira per terra el bon treball previ.
La sensació, al final, és molt pitjor del que la peli es mereix, però ja se sap que un mal final pot destruir una bona pel·lícula.

Recomanable, en qualsevol cas per passar una bona estona i per gaudir d'uns molt bons actors donant el màxim de les seves interpretacions.