The Inbetweeners (2008) - Damon Beesley i Iain Morris

En Will ha de deixar la seva escola privada per anar a una pública degut als problemes financers de sa mare, recent divorciada. Allà coneix a tres amics i es fica en tots els cacaus imaginables per a un noi de la seva edat, en plena adolescència, en un entorn hostil i amb les hormones disparades. Aquest és el punt de partida de The Inbetweeners, una sèrie multipremiada amb un ritme força accelerat, un muntatge molt modern i una banda sonora de luxe a la que és molt fàcil enganxar-se.


Les trames no van massa més lluny de la proposta inicial, és a dir de veure les contínues ficades de gamba dels protagonistes, uns inbetweeners que estan en la franja del mig, que ni són populars ni són bons estudiants, que són, com si diguéssim, unes mitjanies absolutes, amb moltes mancances socials i especialment hàbils per capbussar-se en situacions incòmodes i compromeses d'aquelles a les que l'humor anglès hi té tanta tirada.

L'èxit de la sèrie -que, com dèiem, va ser guardonada repetidament en diversos premis d'àmbit britànic- va comportar que se'n fes, fins i tot, un capítol llarg per estrenar-se en cinemes. Aquí vam tenir la "gran sort" de veure com s'estrenava amb el nom traduït de "Los supercutres", un títol molt atraient i que segur que va atraure a molts més espectadors al cinema que no pas si haguessin deixat el seu títol original.

Menció a part mereix la seva banda sonora, en la que es nota un gran esforç per part de la producció per tal d'incloure-hi bandes mítiques de l'escena pop britànica (The Cure, Belle and Sebastian, Joy Division, etc) però també bandes contemporànies com els Franz Ferdinand, els Fratellis, els Libertines o els Wombats, per citar-ne tan sols uns quants. El doble disc que es va editar és un interessant compendi de la música britànica moderna, amb la presència dels Gorillaz, e Dizzee Rascal, el Calvin Harris, els Maccabees, els Hot Chip o els Get Cape, Wear Cape, Fly (la llista completa la trobaràs aquí).

A hores d'ara, se n'han emès ja tres temporades de sis capítols, a més de la ja citada pel·lícula. No espereu, en definitiva, una sèrie que canvii el món, però sí un entreteniment ben fet amb una bona quota de riures assegurats a costa d'uns pobres inbetweeners.