Inception (2010) - Christopher Nolan

8 comentaris
Venuda com la peli de l'any, com una cinta amb un nivell intel·lectual altíssim, com un canvi en el cinema (ara cada any ens en venen una que sembla que ha de canviar el cinema, l'any passat era Avatar, ja veus tu), Inception no és més que un còctel embotit de molts ingredients i en molta quantitat que tot i que entreté i té un punt interessant, acaba resultant quasi completament fallida.

Fallida, fonamentalment, perquè no arriba a cap dels adjectius amb els que el seu propi màrqueting s'ha autodenominat ni compleix les promeses que el seu plantejament aventura. Carregar un guió amb diferents subnivells de somnis (a dream within a dream) i, per tant, fer-la difícil de seguir, no la converteix en un producte intel·lectual. Parlar dels somnis i del subconscient no vol dir que estiguis parlant de filosofia adulta. I incloure-hi un personatge amb un passat turmentós que li distorsiona els somnis, tampoc.

La història intenta explicar amb un mínim de coherència una idea força esbojarrada. Existeix un sistema per ficar-se en els somnis dels demés (del qual en DiCaprio n'és, evidentment, expert) la qual cosa s'aprofita en el món dels negocis per robar informació vital de la competència. La bogeria comença quan s'ordeix un pla per introduir-se en la ment del futur amo d'un imperi i, ja no extreure-li una idea o informació confidencial, sinó implantar-la-hi una de nova que faci canviar el rumb del seu negoci.

Cal reconèixer-li, indubtablement, a Inception un pols grandiloqüent que es manté durant tot el film. Diguéssim que un té la percepció durant tota la pel·lícula que el que està veient és gran, que és enorme, que és important. La música de Hans Zimmer hi ajuda i molt (probablement la seva millor partitura, a l'alçada de la que va fer per K2). La trama es complica tan com pot, ja des de la primera escena, els salts d'un nivell de somni a un altre es succeeixen (i a sobre, cadascun té una mesura temporal diferent), l'aprenentatge sobre les teories de la introducció de diverses persones en els somnis es va desenvolupant sobre la marxa, inexorablement. I, en definitiva, la trama va fent-se més feixuga i més difícil de contextualitzar (que no d'entendre) a mesura que el clímax final s'acosta.

Però ni els personatges enganxen, ni estiren de la trama (ni tan sols el protagonista). La trama, que es complica per segons, no sembla portar a enlloc massa interessant, i les casualitats i les sospitoses sorpreses de guió grinyolen en la complexa maquinària de Nolan. Al cap i a la fi, els somnis que imagina Nolan són massa coherents per ser creïbles com a somnis, massa lligats a les exigències d'una trama d'acció i de thriller. I, per si fos poc, el que és veritablement difícil de seguir és la narrativa visual de moltes de les escenes d'acció, francament desencaixades i abruptes.

I és que Nolan, que es donà a conèixer amb la magnífica Memento, però que continuà amb la nefasta Insomnia, després amb la discreta The Prestige i que llavors escometé dos acceptables (només acceptables, res d'obres mestres) capítols de la franquícia del Batman, no és pas un autor, sinó un artesà modern capaç d'entregar productes ben acabats però que gaudeix de més prestigi del que les seves obres mereixen. Els seus fans porten molt de temps volent-lo encimbellar i Inception és una bona ocasió per fer-ho, tot i que el cinema que hi ha en aquestes dues hores i mitja de pirotècnia sofisticada sigui realment de pa sucat amb oli.

No se li pot negar a Inception una potència visual més que decent, tot i que molt repartida durant el film, una temàtica ambiciosa i un detallisme en el guió realment admirables, però això no salva una pel·lícula sense ànima i molt menys aconseguida del que en Christopher Nolan, indubtablement, va veure en els seus somnis.

8 comentaris :

Mga ha dit...

Tenies raó. A mi se'm va fer pesada. Estava cansada ja d'estar en tensió sabent que es resoldria tot perfectament.
A més, el final el vaig trobar molt previsible (m'ho esperava des de la primera trucada dels seus fills).
Però bé, és un gran espectacle visual.

sunxez ha dit...

és entretinguda, però com tu dius, no arriba al niveel del que esperava. potser per això intento evitar veure tràilers i saber info de pelis abans de veure-les.

Si us plau! The Prestige és una gran peli!! (de fet, la vaig enganxar abans d'ahir per un canal coreà (v.o.s.k.) i la vaig disfrutar molt!

sobre les dues de Batman...a mi em van agradar molt, especialment The Dark Knight! sincerament no li trobo pegues a la peli! visualment excelent, trama molt bona, grans actors, banda sonora molt ben trobada... què més volem?

Marc Ambit ha dit...

Totalment d'acord amb la Mga!
Ei, Sunxez, ja tocava que no estiguéssim d'acord amb alguna, no? XD

Mira, jo, el que li demano a The Dark Knight és que no sigui aclamada com la millor peli de l'any passat. Si Dark Knight és la millor peli de l'any passat ja podem plegar. Si Heath Ledger és el millor intèrpret secundari de l'any passat, ja podem plegar, etc.

Cinema palomitero (crispetero?) i prou. A partir d'aquí ja va a gustos i et pot entretindre més o menys, però ningú em podrà convèncer amb arguments sòlids que Dark Knight és millor peli que els 7 samurais, Casablanca o Goodfellas (veure el Top 250 de la imdb).

jalabop ha dit...

Acabo de comentar, fa una estoneta, aquesta peli al web cine.cat (us passo l'enllaç
http://cine.cat/index.php?action=fullnews&showcomments=1&id=858).

Vaig anar a veure aquesta cinta havent llegit prèviament aquest apunt. Per tant, ho volgués o no, estava una mica predisposat a rebre un megaFAIL cinematogràfic d'aquells que fan història. No va ser del tot així (em va agradar. Punt) tot i que si que considero que aquesta peli, amb només dos dies a la cartellera, s'està sobrevalorant massa.

Bon plantejament, bona idea de fons (per als amants, com jo, de la ciència ficció) però mal, molt mal repartiment (que poc creïbles que eren la nena (segur que ho era però em semblava una nena), el noi de la sèrie de "cosas de marcianos" no em feia el pes i en Di Caprio és per a mi una mena de Joselito fet gran).

Amb tot crec que és una bona pel·lícula per passar l'estona i tenir tema de conversa per la cerveseta post-cinema. Entretinguda com ja s'ha dit per aquí...

sunxez ha dit...

mai he dit que sigui la millor de l'any. i no m'agrada etiquetar o catalogar les pelis com 'millor de l'any' millor actor... això és sempre pur màrqueting.

una peli t'agrada o no. i es bona o no. en el moment que s'estrena, i sempre.

ara, la bso d'inception és genial!!

a veure si m'espavilo a veure Toy Story 3 que li ting ganes! :)

Marc Ambit ha dit...

Totalment d'acord amb els comentaris de tots tres.
En particular quan el @sunxez diu que lo de "la millor peli de l'any" és pur màrqueting :-)

jalabop ha dit...

Em sumo a l'afirmació d'en sunxez. La BSO i els efectes sonors de la pel·lícula sí que són molt bons. Crec que era l'aspecte que més i millor t'introduïa en la pròpia trama.

A més és cert que haurem de començar a deixar de veure tràilers i altres promocions. Darrerament sembla que hi ha una corrent, que no és gens bona per a l'espectador, narrativa molt xunga en els tràilers. O t'expliquen massa la trama o et mostren els millors moments en el maleït espot publicitari que se suposa ens hauria de fer anar al cinema i no fer-nos quedar a casa.

Marc Ambit ha dit...

En honor als que heu comentat aquí parlant de la banda sonora, etiqueto aquest post amb el tag #bso per tal de que surti destacat. És veritat que la música és realment important en la peli.

Per cert, jalabop, això dels tràilers... tens tota la raó del món. Tan de bo poguéssim fer-hi alguna cosa per aturar-ho!